L’agricultura està sent el sector econòmic més castigat per les polítiques del formigó que tant PP com PSOE han vingut impulsant, segons EU. Per al regidor d’EU a Cabanes i membre de la candidatura autonòmica per Castelló, Carles Mulet les crítiques dels sectors agrícoles per l’abusiu i abismal diferència de preus dels productes agrícoles, entre el que es paga al llaurador i el preu que ha de pagar el consumidor, està directament relacionada en una aplicació de polítiques erràtiques “ voler aplicar una política agrària comunitària que pretén desmantellar el sector al nostre País per convertir-nos exclusivament en el balneari d’Europa, està duent a l’empobriment, precarització i desaparició del que fins ara ha estat una economia de vital importància; la terra ja no ha de ser per al conreu, sinó per a camps de golf i formigó”.
[@more@]
Mulet ha advertit que aquesta dinàmica tindrà efectes nefastos a mitjà termini, dels quals ja es veuen les mostres “ l’evitar crear canals i mesures per a l’abús en els preus del mercat, fa que ara per ara siga més econòmic importar productes agrícoles d’altres parts de món, inclòs de l’altre hemisferi, que no comprar-lo al llaurador del nostre poble. El consumidor, no obstant, continuarà patint els preus desorbitats”.
Aquesta situació, té en altres aspectes, la desestructuració del territori; ja que el camp i l’interior on acaben en mans de la urbanització bàrbara, o estan abocats a la desaparició i despoblament, i amb el model de destrucció del territori de l’urbanisme que es practica, aquest no albira un futur prometedor al traure-li tot l’atractiu possible, i donar ales a altres destins turístics.
Per al regidor d’EU, el PP ha manipulat al sector com a arma de confrontació política en la instrumentalització de la “guerra de l’aigua”, quan el partit conservador és el primer en “passar” de l’agricultura, i l’únic mal de cap en l’aigua es limita a l’urbanisme depredador.
Mulet ha recordat com mentre els conreus tradicionals són invadits per l’urbanisme, els grans especuladors d’altres sectors econòmics inverteixen a gran escala en transformacions gegantines del territori; portant el regadiu a muntanyes i zones de secà per fer grans extensions que acaben arruïnant el territori, i sobre tot les menudes economies agràries que són incapaços de competir amb aquests.-
En eixe sentit, s’ha reclamat l’aplicació d’una sèrie de mesures com aplicar el doble etiquetatge on es reflexe el preu de compra del producte al llaurador i el preu de venta al consumidor, la creació de marques de qualitat per als productes locals, el potenciar la xarxa de productes i consum d’agricultura ecològica i tradicional, ajuts a la modernització dels sistemes de producció, moratòria en la transformació agrícola en regadiu de grans superfícies de secà o de zones sense explotar com ara les faldes de les muntanyes, ajuts a l’exportació, i tot un seguit de mesures per mantenir i potenciar un sector que encara ha de donar molt de si.