EDIFICIS SENSE PROTEGIR A CASTELLÓ

El nostre ordenament jurídic preveu variades formes de protecció dels immobles amb valor patrimonial, arquitectònic, històric, cultural en suma. Es tracta de complir el mandat constitucional previst a l´ article 46 de la nostra constitució, la qual mandata als poders públics protegir i enriquir el nostre llegat. Tenim a l’abast una llei estatal, de 1985, i una llei valenciana, les dos han previst formes de protecció en funció de la rellevància o valor dels bens protegibles.

Segons, doncs, el nostre ordenament les dos categories bàsiques de protecció son els bens d´ interés cultural i el de rellevància local. Sobre el primers té competències la Conselleria de Cultura, i sobre els segons el municipis. Per una curiosa circumstància, els castells, les torres de guaita, i altres fortificacions, tenen una protecció genèrica que ve un decrets dels anys quaranta que els va donar protecció per raons militars.

[@more@]

Altres ordenaments europeus han avançat molt, i, avui en dia, la tendència a conservar és general; fins i tot, l´ Unesco ha establert mecanismes de cooperació en la matèria, tals com la declaració com Patrimoni de la Humanitat. Hi ha, aleshores inventaris, tasques de catalogació etc…

Al nostre cas hi ha un inventari de béns protegits, dels immobles, monuments , conjunts històrics i altres, la qual cosa, permet conèixer l´ estat de protecció del que gaudeix el nostre patrimoni històric. Ara, tenim davant les dades sobre els béns de les comarques de Castelló, es tracta d´ immobles, edificis o conjunts, que poden tindre la categoria de Bé d´ Interés Cultural( BIC), no disposem, però, d´ aquells altres que serien bens de rellevància local. De conjunt destaca que una part important de bens que tenien encetat el procediment de declaració des de fa ja més de vint anys estan aturats. Observem algunes dades:

POBLACIONS: Paralitzat des de:

Acalà de Xivert: Església Parroquial. 1981.

Almassora : Pont sobre el Riu Millars 1981.

Almenara : Jaciment del Punt del Cid

Benicarló : Carrer de S. Joaquim .

Casa Bosch 1979.

Puig de la Nau 1982.

Benicàssim : Església Parroquial S .Tomàs 1980.

Borriana: Casc Antic 1982.

Castellfort: San Pere 1984.

Ermita Verge de la Font 1979.

Castelló: Ajuntament “.

Palau Episcopal 1984.

Llonja 1979.

El Fadrí 984.

Cervera: Molí del Olií 1983.

Forcall: Casa de les Escaletes 1981.

Gaibiel: Ajuntament 1983.

Nules: Església Sagrada Familia 1980.

Vila Romana 1981.

Onda: Recinte del Torrelló “ .

Torreblanca: Calvari i Església 1982.

Església de S. Francesc “ .

Traiguera : S. Verge de la Salut 1979.

Vila-real: Església de S. Jaume 1996.

Vinarós: Auditori Municipal 1982.

Vistabella: San Joan Penyagolosa 1979.

Sorita : Santuari la Balma “.

Església del Salvador 1982.

A la vista de tot això, cal plantejar-ne algunes coses. La primeria urgiria la conveniència de continuar els expedients aturats i protegir els bens esmentats, això implicaria que els municipis deurien fer plans de protecció com manen les lleis, tractant , també, que l´ entorn del bens es mantinguera amb les característiques pròpies, i, per tant, s´ evitaren reformes, construccions, o elements que contrastaren amb els bens protegits. El reconeixement obligaria a l´adinistració, local i autonòmica, i en alguns casos als responsables eclesiàstics, generant-ne , al mateix temps, l´ estima pel patrimoni.

Cal demanar, per tant, que es realitze la tasca pendent. En eixa tasca venim treballant alguna gent, des del mateix Consell Valencià de Cultura, hem fet coses, i estem per fer-ne més. Tenim un ric llegat, transmetre-ho, és la nostra obligació. Per això, cal aplicar les normes de protecció del patrimoni, i divulgar els calors que tenim,com poguérem comprovar amb motiu de la mostra “Paisatges Sagrats” a San Mateu, Albocàsser, Traiguera, i Castellfort.

Vicent Àlvarez.-

President de la Sindicatura de Greuges d’Esquerra Unida del País Valencià, i membre del Consell Valencià de Cultura

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.