Economia familiar

 http://marinaalbiol.blogspot.com/

publicat avui per Mediterraneo

Economia familiar

30/10/2007 MARINA Albiol

Les grans tragèdies no solen merèixer titular: els acomiadaments, la impossibilitat de fer front a la hipoteca, els retalls en els salaris… S´endevinen sota notícies econòmiques, però no són més que percentatges en un gràfic. Darrerament s´estan succeint moltes i la vida de milers de treballadors i treballadores comença a complicar-se.

[@more@]

En 12 mesos l´atur ha pujat un 10% i ja són més de 215.000 els qui fan cua al Servef. Quasi 20.000 persones han perdut el seu lloc de feina des de l´estiu de 2006. De fet, el País Valencià és ja la sisena comunitat on hi ha més desocupació. Però aquestes xifres no expliquen com de malament ho estan passant moltes famílies i cada vegada són més els llars on no treballa cap dels seus membres.

Unes famílies que porten molt temps no arribant ni a meitat de mes. L´endeutament ha arribat a límits insuportables i l´euríbor i l´augment del preu dels aliments amenaça amb donar el cop definitiu a les butxaques de la majoria. La bombolla esclata i els qui pagaran la factura són els de sempre.

Cada vegada són més les empreses de la construcció que fan fallida. Però els sues propietaris no tenen problemes per desviar el capital cap a altres negocis: un viatge d´anada i tornada de la borsa a la rajola. Els empleats són qui es troben al carrer, junt a autònoms, empreses auxiliars, comerços proveïdors,… S´esgota la construcció i no hi ha alternativa. L´agricultura no és rendible, als serveis només hi ha treball precari i la indústria porta anys en retrocés davant la globalització i l´abandó del Consell.

Però no sentirem parlar d´aquestes coses ni a Zapatero ni a Rajoy ni a Camps perquè han fet un pacte tàcit per callar quan estan d´acord.

Diputada d´Esquerra Unida i

Compromís

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.