ALBIOL AFIRMA QUE EL SECTOR AGROALIMENTARI I LES ECONOMIES DOMÈSTIQUES ESTAN PATINT L’INCREMENT DE MÉS D’UN 40% DE LES MATÈRIES PRIMERES.La diputada autonòmica d’Esquerra Unida i Compromís pel País Valencià, Marina Albiol, ha enregistrat avui dos preguntes parlamentàries adreçades a les Conselleries d’Agricultura, Pesca i Alimentació, i a la d’Economia, on es demane es prenguen mesures per fer front a la crisi del preus dels cereals.
Segons ha explicat la parlamentària per Castelló, els cereals han patit un increment del preu superior al 40% respecte a l’any anterior, i això ha tingut un trasllat immediat als productes de primera necessitat; s’encareixen els pinsos, i per tant, els productes bàsics en l’alimentació como són el pa, la llet, el pollastre, els ous, i es preveu igualment un increment de tots els productes alimentaris relacionats i/o derivats d’aquests, així com de les carns.
Aquesta crisi afecta a les economies familiars, donat que el poder adquisitiu es veu clarament minvat.[@more@]
Igualment, al situació repercuteix negativament en tot el sector productor agroalimentari valencià; els ramaders especialment veuen disminuïda la seua capacitat competitiva, amb uns preus totalment artificials de la matèria primera.
Albiol ha remarcat com en un primer moment, es va voler responsabilitzar d’aquesta escandalosa pujada de preus dels cereals per la utilització d’aquests per a l’elaboració de biocombustibles, però cada cop són més els especialistes que apunten cap a altres possibilitats; tenint en compte que a nivell de tot l’Estat Espanyol, a hores d’ara, només s’empra el 3% de la producció per a tal fi, a Europa està pels voltants del 4%, i a la resta del món, un 4,8% segons estimacions de les pròpies organitzacions agràries.
Sembla més relacionada en la pujada de preus l’emerg
la PAC, però els efectes de tot açò està afectant a la microeència econòmica de tercers països com ara la Xina, els propis efectes nefastos de la Política Agrària Comunitària, que ha desmantellat el propi mercat intern de producció agropecuària, on els mecanismes d’intervenció ja no recauen en els poders públics sinó en l’empresa privada, i on s’ha especulat amb les reserves de cereals per aconseguir una pujada que beneficiara a grans operacions de capital. La capacitat de producció cerealística ve condicionada perconomia, a les famílies de la nostra comunitat autònoma, als llauradors i ramaders, i distints gremis com ara els dels panaders.
Respecte a tot Albiol ha reclamant mesures de xoc per part de l’administració valenciana, encaminades a millorar la capacitat de producció i emmagatzematge de matèries primeres,