
Avui es publica l’arxiu definitiu de la incineradora de
Cal no baixar la guàrdia; el projecte es pot reemprendre després d’eleccions municipals; la millor manera d’evitar el risc: desplaçar a qui aposta per la incineració de les institucions.
L’exemple, pel qual cal felicitar a la gent que s’ha mobilitzat als nostres pobles, ha de servir per encoratjar als altres pobles afectats per aquests projectes com Fanzara, Sant Rafel, Cervera-Càlig, les Coves i Salzadella; amb una resposta contundent i seriosa es poden aturar aquests projectes.
[@more@]Cal que l’energia aconseguida en la mobilització no es perga; si el PP aposta per la incienració pel negoci que suposa a les empreses de sempre, des de la solidaritat i el sentit comú, no hem de desitjar per a ningú alló que no volem per a nosaltres, i per tant, incineradora ni a Vall d’Alba ni a cap lloc; per un altre model de tractament dels residus, no a la incineració:
DISPOSICIÓ
Número DOGV: 5314
Data DOGV: 31.07.2006
Secció: III. CONVENIS I ACTES
Subsecció: G) ALTRES ASSUMPTES
Origen inserció: Conselleria de Territori i Habitatge
Títol inserció:
RESOLUCIÓ 28 de juliol del 2006, de
Text de la inserció:
RESOLUCIÓ 28 de juliol del 2006, de
Vist l’expedient de referència incoat a instància del Sr. Francisco Javier Sebastiá Aguilar, en qualitat de conseller delegat mancomunat de la mercantil Técnicas y Tratamientos Energéticos de Residuos SA, amb CIF A-12691630 i domicili a efecte de notificacions al passeig de l’Albereda núm. 35-bis de València, s’emet aquesta resolució de conformitat amb els següents,
Antecedents de fet
Primer. Amb data 23 de desembre del 2005 té entrada en el Registre general de
Segon. Verificat l’ajust de la documentació presentada junt amb l’escrit de sol·licitud als requisits establits en l’article 12 de
. Ajuntament de
. Àrea d’Avaluació Ambiental de
. Àrea de Residus de
. Servei de Protecció de l’Ambient Atmosfèric de
. Confederació Hidrogràfica del Xúquer.
Tercer. En data 16 de maig del 2006 se sotmet a informació pública l’expedient de referència, durant un període de 60 dies, doble de l’habitual atesa la complexitat de la instal·lació i el caràcter inèdit d’aquesta a
Quart. Amb data 18 de juliol del
Cinqué. Amb data 27 de juliol del 2006, el Sr. Francisco Javier Sebastiá Aguilar i el Sr. Juan Miguel Bellver Ribes, en qualitat de consellers delegats mancomunats de la mercantil Técnicas y Tratamientos Energéticos de Residuos SA, presenten escrit pel qual sol·liciten la retirada del projecte de l’autorització ambiental integrada per a la planta de valoració energètica de rebutjos de plantes de tractament de residus al terme municipal de
Als anteriors fets s’apliquen els següents,
Fonaments de dret
Primer. El Decret 8/2004, de 3 de setembre, del president de
Segon. Des del punt de vista procedimental, de conformitat amb el que disposen els articles 90 i 91 de
Tercer. L’article 42.1 de
Per raó de tot el que antecedeix, com també de l’informe proposta del Servei de Control Integrat de
Arxivar l’expedient administratiu 151/05 IPPC, per desistiment de la mercantil interessada Técnicas y Tratamientos Energéticos de Residuos SA i declarar conclús el procediment.
Contra aquesta resolució, que no posa fi a la via administrativa, es pot presentar recurs d’alçada davant de
València, 28 de juliol del 2006.. El director general de Qualitat Ambiental: Jorge Lamparero Lázaro.
ALTERNATIVES A
Per tant, el primer escaló de tota gestió de fems sostenibles serà una efectius reducció en origen, mitjançant una adequada llei d’envasos que garantisca (com en els països del Nord d’Europa), bé mitjançant forts des- incentius fiscals i/o per la via punitiva, la responsabilitat del fabricant, forçant-li a:
1) Reduir embalatges i envasos.
2) Reutilitzar els que no es puguen evitar, recolzant l’envàs retornable i penalitzant tot producte «d’usar i tirar».
3) Reciclar per compte del fabricant tot allò que no es puga reutilitzar o, si més no, forçar-li a redissenyar els seus productes per a facilitar el reciclatge posterior
La separació en origen i la matèria orgànica No podem ignorar, no obstant, que la naturalesa «mesclada» dels residus domèstics destrueix molt del seu valor de cara al reciclatge. La matèria orgànica, (42% dels nostres fems), contamina la resta de materials i arruïna les possibilitats reals de reciclatge, fins i tot de bona part dels materials que tirem en contenidors separats (quan no han sigut esbaldits). Per tant, una adequada separació i tractament dels residus orgànics putrescibles, constituiria el component clau d’un sistema sostenible, econòmica i socialment rendible de gestió de residus sòlids urbans. Els residus orgànics són la fracció determinant en qualsevol sistema de reciclatge i són, en si mateixos, el primer i més important material a reciclar i valorar. Per a això, i des que van començar a tancar-se les incineradores d’Amèrica i Europa, i van ser substituïdes pels anomenats «Ecoparcs» (complexos polifuncionals de tractament i reciclatge de RSU), els dos procediments que més s’empren són:
1) La biometanizació per fermentació anaeròbica per a l’obtenció de gas metà.
2) El compostatge per fermentació aeròbia de la matèria orgànica, arreplega separadament en origen, per a l’obtenció d’un abonament orgànic d’alta qualitat ecològica, facilitant i abaratint de pas, el reciclatge de tota la resta del fem.
Encara que ambdós procediments poden «conviure»,és important ressaltar que, una vegada descartats els que s’orienten cap a la incineració,
.
– La biometanizació és menys ambiciosa i «limitada» per quant permet tractar el fem mesclada (encara que no necessàriament), deixant com a residu un 25% de material, que encara que estabilitzat, inodor i inert, caldria abocar, i no es podria aprofitar econòmicament.
– Els sistemes que giren entorn del compostatge requereixen, necessàriament, una arreplega separada, en origen, del fem orgànica, bé mitjançant un cinqué contenidor o, millor encara, mitjançant el anomenat sistema d’arreplega porta a porta que permet aproximar-se a l’ideal d’aprofitament total del fem, acostant-se al «residu zero» allí on s’ha implantat. En tot cas, la qual cosa l’experiència (i la lògica) demostra és que si hi ha quelcom essencialment incompatible amb el reciclatge intensiu, açò és la incineració, per quant els materials que permeten la combustió són precisament aquells que tirem en els contenidors blaus i groc (paper, cartó, envasos, plàstics…) i que la incineradora necessita per a poder funcionar a més de 850é C (ja que la resta del fem no crema…) I per a acabar, la pregunta ingènua