1ER DE MAIG

El primer de maig és una data de celebració al temps de que de reivindicació dels treballadors i treballadores a tots els indrets del mon.
CASTELLÓ, 11.30h. Parc Ribalta, Pl Independència (La farola)

Manifest d’Esquerra Unida
1r de maig del 2006
PER LA PAU
PER UN TREBALL DIGNE EN IGUALTAT
PER UNA FISCALITAT JUSTA I PROGRESSIVA

[@more@]

La dramàtica imatge de les pasteres carregades de joves africans que abandonen els seus països d’origen i creuen el mar amb risc de la seua vida reflexa de forma rotunda la brutal desigualtat regnant en la societat del segle XXI, com a conseqüència del Model neoliberal de globalització.
Les escasses partides que els països rics destinen al desenvolupament dels més pobres contrasten amb els insultants beneficis de les multinacionals a escala mundial. Mentrestant, els governs dupliquen despeses en controls fronterers, sense abordar l’única font real de solució. Per això és fonamental que el govern espanyol abone amb un pressupost suficient el comprimís d’aconseguir l’objectiu del mil·lenni, de Pobresa Zero, i acostar-se al 0,7% del Producte Interior Brut (PIB) que l’ONU Recomana es destine en concepte de cooperació al desenvolupament.
La recent victòria aconseguida a França pels treballadors i treballadores i els estudiants, amb la retirada del contracte precari per a Joves, simbolitza el rebuig dels pobles europeus al projecte neoliberal de liquidació de l’estat del benestar social. La Mobilització de l’esquerra europea ha propiciat la modificació parcial pel Parlament Europeu de la directiva Bolkestein sobre el mercat interior de serveis. Però el text encara manté greus amenaces als drets laborals conquistats, Fomentant la privatització de serveis públics i la deslocalització d’empreses cap als països amb pitjors condicions i drets laborals. Per això és necessari continuar pressionant al Consell de Ministres de la Unió Europea per a la seua rectificació.
Al nostre país, a pesar del cicle favorable de creixement econòmic registrat aquests dos últims anys, encara reconeixent-li moderats progressos en el pla social, el govern del PSOE s’ha mostrat incapaç d’abordar els greus problemes estructurals De la nostra realitat laboral. Les seues propostes econòmiques, laborals i fiscals estan més prop dels interessos de la dreta econòmica que dels treballadors.
El govern continua fixant a la baixa les previsions d’inflació, amb la pèrdua de poder adquisitiu que açò suposa per a les rendes salarials més baixes; es redueixen els costos laborals per la via de la rebaixa de les cotitzacions socials; es continua substituint ocupació de qualitat per ocupació temporal, precari i amb baixos salaris; i no es posen els mitjans necessaris per al compliment de la llei de riscos laborals, malgrat que quatre treballadors al dia perden la vida en accidents laborals. I Tot açò es produeix en els anys de major benefici empresarial de la història econòmica del nostre país.
Temporalitat, precarietat i inseguretat laboral conformen la realitat d’una part important dels treballadors i les Treballadores, especialment els joves, les dones i els immigrants. Reclamem del govern un major esforç per a Avançar en la igualtat salarial entre homes i dones i eradicar la violència de gènere.
Esquerra Unida abona les propostes plantejades per les centrals sindicals de classe per a un acord en la Mesa de Diàleg Social que, entre altres objectius, apunten cap a la reforma del mercat laboral mitjançant la conversió de contractes Temporals en indefinits, la lluita contra la concatenació il·legal de contractes eventuals, l’augment de les plantilles de Inspecció del Treball, l’ampliació dels drets sindicals en les empreses de contractes i l’establiment d’un nou Subsidi de desocupació de sis mesos per als majors de 45 anys sense responsabilitats familiars. Paral·lelament, seria necessari restablir la causalitat en la contractació i generalitzar la setmana laboral de 35 hores sense reducció salarial.
La Reforma Fiscal mampresa pel govern, basada en la rebaixa generalitzada d’impostos, afavoreix de forma escandalosa a les rendes més altes i als que basen els seus beneficis en l’especulació financera, en els rendiments de capital i en les plusvàlues. Tampoc compartim la reducció de l’Impost de Societats de forma generalitzada, sense condicionar-la a la creació d’ocupació estable, digne i segur.
El nostre país no necessita tres reformes fiscals en una dècada, que comportaran una pèrdua d’ingressos superior als 12.000 milions d’euros. El nostre país necessita aquests recursos per a avançar en la convergència amb els nostres veïns europeus, en salaris i drets, en despesa social i en Inversions en un teixit productiu que en l’actualitat és dèbil, molt deficitari en investigació, desenvolupament i innovació.
El nostre país necessita redistribuir més i millor el seu excedent pressupostari (més d’un punt del PIB), en polítiques industrials i energètiques compatibles amb un model de desenvolupament social i ecològicament sostenible, lliure de centrals nuclears; en polítiques que vertebren l’atenció social a les persones dependents i generen una xarxa d’ocupacions professionals de qualitat; en polítiques educatives Que agarantisquen una escola pública de qualitat; en uns Serveis Públics d’Ocupació que intervinguen eficaçment a favor dels que pateixen l’alifac de la desocupació; i en una RTVE pública modernitzada amb mitjans tècnics i professionals suficients, per la via negociada de l’acord laboral.
Perquè tot això siga possible, és imprescindible l’aliança entre el treball i l’ecologia, la convergència dels treballadors i treballadores, els seus sindicats i partits de l’esquerra en favor d’un gir social, en l’exigència de polítiques que acaben amb la precarietat i la sinistralitat laboral, en la consecució d’un treball digne per a totes i tots.
Finalment, Esquerra Unida saluda les victòries de l’esquerra en Itàlia i a Amèrica Llatina, al mateix temps que reafirma el seu compromís de Solidaritat amb el poble iraquià, que pateix els efectes d’una guerra Il·legal i amb els familiars de José
Couso darrere de la justícia internacional; amb el poble palestí en la seua lluita per la independència; i amb el poble sahrauí en la seua exigència del dret d’autodeterminació.
A l’estat espanyol, una vegada s’haja verificat la vigència de "l’alt el Foc permanent" declarat per ETA, serà necessari abonar amb determinació el procés de pau en el País Basc, tal com hi ha Establert el Congrés dels Diputats.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.