EU DEMANA UNA LEGISLACIÓ QUE AILLE SOCIALMENT AL MALTRACATADOR I NO A LA VÍCTIMA
La “numero dos” de la candidatura municipal d’Esquerra Unida-Verds-PCPE_IR, Isabel Fernandez, en relació al dia internacional de la dona treballadora que es commemora demà, ha afirmat que des de totes les administracions cal avançar en polítiques actives per evitar l’exclusió social de la dona maltractada
Al respecte ha recordat com la llei de lluita contra la violència de gènere, a
nivell de tot l’estat, s’ha revelat insuficient després de dos anys de la seua entrada en vigor, on la mort de dones en mans de les seues parelles continua sent una notícia diària,[@more@]
“en 2006 van morir 68 dones, i en el que portem de 2007 ja en són 14. Les denúncies van augmentar, en 2006 superant les las 60.000, però no així els recursos econòmics que tant el Govern central com els autonòmics han de posar en marxa per aconseguir una major protecció e independència de les dones maltractades”
En eixe sentit, Fernandez ha afirmat que es demana no només mesures al Govern Central, sinó que entre totes les administracions competents, incloent ajuntaments, s’elaboren Plans Integrals que afecten a tots els aspectes i les necessitats de les dones que pateixen la violència de gènere, dotant-los dels recursos econòmics i humans necessaris per a la seua aplicació real.
Des d’EU es veu també com a necessari que a més de les típiques campanyes, cal tot un seguit d’accions de conscienciació, informació, assessorament i protocols contra la violència de gènere, i canvis dràstics en la legislació actual “ no es tracta de demanar més repressió al maltractador, sinó de caviar la perspectiva de la protecció a les víctimes”
Necessitat de reformar la legislació.
En l’actualitat, quan una dona és víctima de maltractaments i assetjaments per part de la seua parella, s’aparta a la dona de l’agressor, se la reclou en centres d’atenció amb altres maltractades, controlades i vigilades, amagant-les. Se’ls fa perdre tot contracte amb el seu entorn, se les aïlla del món laboral, personal i se’ls fa viure en un estat de semi clausura amb altres dones en igual situació, fent que al trauma de l’agressió se li sume el de l’alienació total de la vida.
Cal canviar radicalment aquest aspecte; a qui s’ha de recloure, tractar i aïllar és a la persona que maltracta, i no al revés com passa ara. A la víctima se li ha de deixar continuar en la seua vida, desemboirar-se de l’infern patit, i no castigar-la com ara a la invisibilitat. Davant tot açó, cal una resposta social unànime, treballar per la conscienciació de la gent; entendre que hi ha en l’arrel del problema, en els estereotips i comportaments habituals; un treball del dia a dia; fa una anys per exemple socialment no estava tant mal vist el maltracte als animals domèstic o el pegar als fills com a manera d’educar-los correctament, i ha estat la reacció social i el treball de base qui ha ajudat a conscienciar-nos a tots; en l’assumpte d’una realitat igualitària s’ha avançat molt, però encara queden milers de passos per donar
Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.