AMB EL COMPROMÍS SALVEM LLAURADORS I CÍTRICS

La situació de la nostra agricultura es preocupant, l’activitat agrària a la Capital de la Plana, fins i tot s’hi troba en perill d’extinció. Convé ressaltar que no es pot acceptar que el control de la distribució dels nostres cítrics i productes del camp la dominen tres o quatre empreses.

Cal insistir que s’enganya el Partit Popular si pensa que l‘agricultura en el País Valencià, representa només un sector econòmic d’escassa incidència en la població activa (al voltant del 8%) i en el PIB. L’agricultura a les nostres terres afecta indirectament a la major part de la societat valenciana, gairebé tots som o hem segut d’alguna manera quelcom llauradors/es i, a més a més, l’agricultura d’exportació fou el motor principal de la nostra Segona Revolució Industrial als anys 20 del segle XX, és a dir, en la dècada daurada de la taronja.

[@more@]

Altrament tots hem constatat com la Conselleria d’Agricultura del PP no té cap intenció de donar solució als principals problemes del camp valencià, perquè ha optat per la construcció i el turisme, però el de només de sol i platja saturant i contaminant la costa.

Ens cal,doncs, una Llei Valenciana  d’Ordenació de l’Agricultura, que prioritze la qualitat, front a la quantitat i done suport a les explotacions familiars i a les cooperatives de tot tipus, tant de producció com de distribució. Cal també crear l’Institut Valencià d’Agricultura Ecològica, per a promoure la producció plenament biològica en el nostre camp.

Convé destacar que s’ha de fer necessàriament una planificació de les àrees de producció, tot cercant una major productivitat i la supervivència de l’agricultura tradicional. Ens cal, sobretot,evitar que es planten més zones de cítrics en terreny forestal, ja que aquestes zones conformant després els regadius il.legals que no beneficien els llauradors/es, sinó el blanqueig de diners negres de màfies i drogues.

Les nostres taronges són possiblement les de millor qualitat del món. La Conselleria d’Agricultura a curt termini hauria d’utilitzar un etiquetatge on s’hi detallaria: l’origen, el preu de compra al llaurador, el preu de venda a l’intermediari i finalment el preu de venda de les grans superfícies. A hores d’ara, en el preu de les taronges es segueix la proporcionalitat del 10 % només per al llaurador; el 30 % per als intermediaris i el 60% per a les grans superfícies. Aleshores qui són els que fan el negoci amb la suor dels agricultors/es? Evidentment: en primer lloc les grans superfícies i després els intermediaris, amb el consentiment, lògicament dels poder públics. Això és intolerable!

Nosaltres exigim un preu mínim dels cítrics en la terra perquè el llaurador/a visca del seu treball. Altrament, a curt termini, la Conselleria d’Agricultura hauria de potenciar la investigació. Fer que la Universitat es pose al servei de la millora dels cultius del camp i de l’agricultura ecològica. No hem d’oblidar mai que els llauradors en aquest món d’escalfament i contaminació del planeta funcionen com a jardiners de les ciutats, tot transformant el diòxid de carboni en oxigen i evitant el canvi climàtic, la desertització del nostre territori i tenint cura del medi ambient. Salvem, doncs, els llauradors perquè estem lluitant per la nostra millor alimentació, la nostra salut. i també pel nostre territori

Aleshores EUPV amb El Compromís pel País Valencià defensarà que els llauradors/es no sols puguen viure del seu treball, sinó que també la terra siga per a qui la treballe. Una altra agricultura és possible, nosaltres serem solidaris amb la lluita dels llauradors /es.

Castelló 28/2/2007

Vicent Grau portaveu d’EUPV de Castelló

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.