Albiol defensa que es busquen alternatives com ara ecoparcs, biometanització, recollida selectiva universal, i apostar per la reducció, recliclatge i racionalització.
Les Corts Valencianes debatran demà dijous la proposició no de Llei presentada per Esquerra Unida, en la qual es demana al Consell desestime el sistema d’incineració de residus de tot tipus com opció vàlida per tractar aquest, i s’opte per sistemes més moderns i sostenibles.
La PNL, signada pel diputats Marina Albiol i Lluís Torró, argumenta que l’aposta del PP pels macro abocadors i incineradores, ha vingut ocasionant una forta contestació social a les comarques de Castelló, i en el cas concret de la “valorització” de residus ( és a dir, la incineració), la pròpia Conselleria aleshores de Territori, reconeixia que existeixen emissions atmosfèriques previstes pròpies d’un procés de “valorització energètica”: partícules, òxids de nitrogen, diòxid de sobre, fluorur d’hidrogen, clorur d’hidrogen, substàncies orgàniques en estat gasós i de vapor expressades com a carboni orgànic total, dioxines, furans i metalls pesats . Components aquests directament associats a les malalties cancerígenes i molt letals per al salut humana i animal”.
[@more@]
Segons el text de la proposta d’EU, les incineradores de Residus Sòlids Urbans o de Tòxics i/o Perillosos, poden contribuir de forma important a l’increment dels nivells de plom en el medi ambient. L’acumulació del plom en el sòl i, per consegüent en les plantes, fa que l’alimentació siga una font important d’aquest element que pot provocar problemes de salut en el ser humà. L’exposició al cadmi emès per les incineradores està associat a la toxicitat per al ronyó, bronquitis, infertilitat, càncer de pròstata, hipertensió i malalties vasculars. Les dioxines i els furans mereixen una especial atenció, ja que són substàncies molt persistents, és a dir, poden romandre durant segles en el medi ambient, especialment en el sòl i els sediments
La diputada d’Esquerra Unida, ha remarcat que “En cap moment, en els projectes en tramitació, es preveia cap mesura per evitar que les emissions pugueren superar els llindars permesos. A més a més, aquestes instal·lacions no responien a cap planificació de cap Pla Zonal , sinó que es podria admetre residus de tot tipus ( inclòs tòxics i perillosos) d’altres part de l’Estat Espanyol.
Segons Albiol “ El problema de tot rau en què la gestió dels projectes d’incineradores ( o plantes de valorització, com cínicament els diuen), pertanyen a empreses privades amb clar ànim de lucre; a més tones cremades, més reben en concete d’entrada de residus, més poden cremar, i més energia teòricament poden vendre a la xarxa general, és a dir,a més cremar, més benefici, i per tant, ningú controla que els projectes plantejats de crema de residus específics: gallinassa a Sant Rafel, restes agrícoles i forestals a Villahermosa, o animals morts, a Cabanes, podrien entrar als forns més residus dels plantejats, ¿ qui controla açó?. En tots tres casos ara citats, s’excusen amb la idea de la “biomassa”, òbviament la matèria primera que ha de produir aquesta combustió és d’origen orgànic; però aixó no significa que estiguem parlant en cap d’energia renovable, ni que la incineració siga la millor opció, més bé al contrari, el que passa és que produeix un lucre a l’empresa privada: amb l’excusa que els fems són “valoritzats”, es pot aplicar una taxa per tona entrada superior a la d’un abocador normal que no “valoritze” els fems, i a més, eixa suposada energia que genera per la gasificació, o qualsevol altra manera tècnica de produir energia, té un benefici clar al poder vendre a la xarxa elèctrica la producció.
EU destaca que la paralització dels projectes en marxa, es va donar per la pressió social, i en cap moment per un replantejament de l’administració del model. I com, al tractar-se d’un sistema que comporta una forta oposició social, un risc per a la salut humana considerable, i a l’haver-hi alternatives tècniques, la proposta que es debat demà, demanarà a les Corts que insten al Consell a desestimar la incineració/valorització de Residus Sòlids Urbans i Residus Tòxics i/o Perillosos, com a mitjà per al seu tractament, que s’impulsen les alternatives oportunes per a una gestió dels residus sostenibles, començant els treballs per a l’elaboració d’una llei d’envasos ( tendint a promoure la reducció d’embalatges i envasos, reutilitzar els que no es puguen evitar, apostant per l’envàs retornable i la penalitzant tot producte «d'usar i tirar», reciclar per compte del fabricant tot allò que no es puga reutilitzar o, si més no, forçar-li a redissenyar els seus productes per a facilitar el reciclatge posterior… com a exemple dels mínims que hauria de contemplar aquesta llei), apostar pels moderns sistemes de tractament ( ecoparcs, biometanització, recollida selectiva universal..etc)