
http://marinaalbiol.blogspot.com/
publicat avui per Mediterraneo
A cinc mesos de les eleccions generals comença la subhasta de promeses. Zapatero legisla a corre-cuita pensant en el perfil del votant que busca: 2.500 euros per cada naixement, 200 per al primer lloguer,… I Rajoy contraataca assegurant que pagarà el doble. Però, en qualsevol cas, es tracta de quantitats irrisòries per a les despeses reals que suposen els nens i els lloguers i que només busquen un grapat de vots dels qui s’oblidaran després dels comicis.
A l’Estat espanyol existeixen greus dèficits que no es compensen amb ajudes puntuals. El Salari Mínim Interprofessional no arriba a 600 euros, mentre a la resta de països europeus del nostre entorn els contractes inferiors als 1.000 són il·legals.
[@more@]
Després de només quatre mesos les treballadores que han sigut mares han de tornar a la seua feina, a altres indrets del continent gaudeixen de permisos que arriben a un any. Xiquets i xiquetes que queden al càrrec de la família perquè, pràcticament, no existeixen escoles infantils públiques.
Pel que fa a la vivenda, hi ha països com França, Alemanya o Anglaterra on l’administració construeix cases que es venen a preus assequibles per a totes les butxaques. A Espanya, tots els governs han deixat el mercat en mans dels especuladors per a que ofeguen les economies familiars.
Però els polítics del PPSOE saben que construir un estat del benestar de veritat va en contra dels interessos del gran capital. I, per això, prefereixen prometre caritat en període electoral a enfrontar-se amb constructors i empresaris.
Marina Albiol Guzmán
Diputada d’Esquerra Unida i Compromís