El discurs de Camps

publicat avui per Levante de Castelló,

En pocs dies hem hagut d’escoltar dos discursos del president de la Generalitat a l’hemicicle de Les Corts, dos mítings partidistes revestits de protocol que ens demostren la seua visió del País Valencià. Una perspectiva que no coincideix en absolut amb la meua però tampoc, i estic segura, amb la immensa majoria dels ciutadans i les ciutadanes.
 
Francisco Camps viu en un País on tot és perfecte, una terra de la prosperitat amb rius transparents i muntanyes verdes, de cels estrellats i mars plens de vida. Ens va parlar d’il·lusió, de confiança, d’emocions i de la felicitat, i això és textual, que es envaeix a tothom. Un conte de fades que va acabar sentenciant que “som els millors”. Sens dubte el mirall a través del que el president veu el País de les Meravelles només existeix al seu cap, o pot ser tants anys pujat a un cotxe oficial li han fet perdre el sentit de la realitat.
 
No va tenir ni un segon per repassar la situació de la sanitat valenciana, possiblement perquè això haguera enfonsat els seus arguments. Un servei públic hipotecat per les privatitzacions, amb la meitat de llits als hospitals que a la resta d’Espanya, amb llistes d’espera de 10 mesos per acudir a alguns especialistes i on els metges tenen només cinc minuts per tal d’intentar diagnosticar als seus pacients a corre-cuita.
 

 

[@more@]

 
No va tenir ni un segon per repassar la situació de la sanitat valenciana, possiblement perquè això haguera enfonsat els seus arguments. Un servei públic hipotecat per les privatitzacions, amb la meitat de llits als hospitals que a la resta d’Espanya, amb llistes d’espera de 10 mesos per acudir a alguns especialistes i on els metges tenen només cinc minuts per tal d’intentar diagnosticar als seus pacients a corre-cuita.
 
Tampoc Camps va trobar el moment per ocupar-se de l’ensenyament dels xiquets i xiquetes. No va parlar de la inexistència d’escoletes infantils per als menors de tres anys, ni tampoc dels 20.000 alumnes de primària i secundària que estudien dins de barracons esperant un centre que no es construeix mai. No vam sentir una paraula sobre la demanda de la UJI per impartir la llicenciatura de medicina que ja han promès a la jerarquia catòlica. I ni tan sols va fer referència a la seua proposta estrella de donar ajudes per als llibres de text, perquè sap que els 120 no són suficients i en representen 50 menys que les beques que s’atorgaven fins ara.
 
Ni una menció a la falta de vivendes protegides per a que els i les joves puguen emancipar-se. Perquè sap que això és fruït de al boom urbanístic de rajola, ciment i camps de golf amamantat pel PP. El mateix model que esgota l’aigua dels nostres rius i aqüífers i que ha vingut precedit d’un desmantellament sistemàtic i planificat dels sectors productius tradicionals i una fugida del capital productiu cap al financer. Ara per ara, i ell ho sap, l’agricultura no és una alternativa per als trebaladors i les treballadores i la indústria del calçat, del tèxtil, del moble i, prompte també, la de la ceràmica tenen un excedent de mà d’obra que es veu abocat a treballar en un País cada cop més tercialitzat i en treballs cada dia més precaris.
 
També va oblidar fer referència als escàndols de corrupció que assolen des de Castelló a Torrevella la nostra geografia. Segurament perquè la majoria dels protagonistes estaven asseguts als escons del seu partit i Carlos ha enviat a Alberto Fabra per prendre bona nota.
 
Ens contestaran que han guanyat les eleccions fent aquest discurs ple d’oblits i que, per tant, no cal canviar una coma. Però la poderosa maquinària de manipulació no pot enganyar sempre a tothom i un dia d’aquest l’escenari els hi caurà al damunt per destapar-los les vergonyes.
 
Marina Albiol
Diputada d’EU i Compromís a Les Corts

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.