EU demana una nova cultura de l’aigua valorant aquest recurs amb la importancia que té. La diputada autonòmica d’Esquerrra Unida-Compromís pel País Valencià, Marina Albiol, ha manifestat aquest matí, que les conclusions dels experts en el curs de la UJI sobre “ insuficiències hídriques i transvasaments en la regió mediterrània”, del qual avui es fa ressò tota la premsa, posen en evidència allò que des de fa temps és per tots coneguts; que els problemes hídrics castigaran cada cop més de manera més dràstica al nostre territori, i per contra, en lloc de prendre mesures per a fer front a aquesta realitat, es ve impulsant un model que aprofundeix encara més en el malbaratament i us abusiu d’un recurs tant limitat”.
[@more@]
Albiol ha remarcat que si per una banda els experts adverteixen d’un canvi substancial de la disponibilitat de recursos hídrics, i per l’altra, l’administració impulsa projectes que van a aprofundir més en eixa situació, potser el balanç esdevé massa suau “ si es volen fer una vintena de camps de golf a les nostres comarques, amb projectes urbanístics adossats que suposen a l’hora de la realitat la dessecació de les zones humides, que provoquen d’intrusió marina i per tant, la desaparició d’aqüífers, si es preveu construir fins l’últim pam de terra verge de la nostra costa; pensant en l’aigua com un bé inacabable, i es permeten al mateix temps monstruoses transformacions de secà i muntanyes senceres com a regadiu intensiu, anem a accelerar encara més eixe canvi climàtic”
La diputada d’EU ha afirmat que plantejar solucions com els transvasaments entre conques com a la panacea és fregar el ridícul “si estem parlant d’un disminució dels recursos per un ús abusiu i un canvi climàtic, el cabdal dels rius de tot l’Estat també es veuran ressentits; i la solució no és agafar l’aigua d’un altre costat per continuar destrossant més el territori, sinó que cal un replantejament global en vistes a la racionalització del consum; condicionar el model turístic a les realitat del territori ( canviar el golf per altres alternatives més sostenibles), apostar per la total reutilització de les aigües, pensar l’urbanisme en la demanda real i no com a objecte d’especulació..etc”