Motius per adquirir un compromís.

article opinió mulet, publicat avui per Levante

Hem heretat aquesta terra, de secà rigorós, d’hortes sumptuoses, de cavallons que pentinen  la terra, d’atmetlers que esclaten al febrer, i de tarongers que taquen sutilment la ribera de la nostra mar, les fogueres de Sant Antoni, i també les de Sant Joan, les rosades que cobreixen de màgia els matinars, les línies abruptes de les muntanyes de l’horitzó, i eixe mar que mai s’acaba i el morat del timonet dels tossals. Les tabernes que mai tanquen, les eres i els aljubs i  les vinyes que collirem cada setembre quan l’estiu vol ja deixar pas a la tardor. Els somriures i les penes. Els milers de verds de les mil·lenàries oliveres, les casetes de pescadors i la sola d’espart. El poder estimar. Les moreres i escurçons…

[@more@]Hem heretat les ribes de magistral simetria, les casetes de pedra seca, les sènies que dormen callades, els camins que recorren com artèries de nord a sud, i de llevant a ponent aquest trocet de terra. Els sembrats de blat, les abraçades ben fortes i el saber donar la mà. Les garroferes i els talps. Els bous per les viles, els corrals que senyoregen les muntanyes, les piteres, els eixuts barrancs que en abril es converteixen en marrons torrents. L’arrimar el muscle i la solidaritat. Les llagostes i els formiguers que oxigenen els horts. La cassalla i les bótes plenes.  Les raberes que pasturen els nostres termes, les solitàries carrasques, i els masos que se’ns cauen. El borrissol dels pollancres  i les seues nevades d’estiu, les cançons que ens han cantat els avis, la il·lusió per viure. Les teulades i les oronetes els seus nius. El flaire dels amors que mai oblidem, els trempats campanars. La pinassa que bressola els rovellons. Els canyissos, i les banderes onejant, les dolçaines i els tabals, els magraners amb les fruites esclatant. La suor i els carrers de gom a gom, els caragols blancs.

            Hem heretat el senill i els joncars, les moixetes i els cirerers, els canyars que es balandregen quan el vent agrana els nostres camps i tinta de terra el cel,  els samarucs del prat i la marjal. Els cabassos i  les nits a la fresca. La il·lusió en la cara, la poqueta neu que cau a alguns pobles i la que aïlla a altres en el cru hivern, les aixades plenes de rovell i les xarxes per pescar. Mirar als ulls. El goig per estar ací,  els rogencs crepuscles d’un sol que se’n va a dormir amagant-se darrere del Penyagolosa. Les figueres i el macabeu que amb els nostres peus hem xafat. La resina dels boscos, els avencs i les raboses que canten plorant cada nit a eixa lluna que va canviant en el cel que ens cobreix. Els besos que hem i ens han donat, la pólvora.   Els oms que es despullen cada tardor, i les sargantanes que s’amagen baix dels blets. Les rondalles de fantasmes, i les albades ben cantades.
            Hem heretat la llengua més dolça del món, en la que es diuen els millor poemes, l’aire pur per respirar, els carrers empedrats i les roselles de maig i els assagadors que hem caminat. El puny alçat, el sòl d’agost que bada les pedres, les sureres i els rats penats que poblen les nostres nits. Les roges banderes de maig, La panissola i la groga flor de l’argelaga, els crancs de les roques on trenca de la mar, els braços torçuts de les pereres i els collars de les tomates de penjar. Els nostres pobles, i els nostres noms.
             
            Hem heretat la dignitat i el compromís de lluitar pel què els nostres avis van lluitar; per estimar aquesta terra i la seua gent, per voler continuar deixar herència a quin darrere nosaltres vinga, que puguen alçar ben alta la cara i sentir-se orgullosos de tot el que els hem deixat; perquè un altre País Valencià és possible, volem comprometre’ns fins la medul·la en tu, vols tu adquirir un compromís amb nosaltres?.
Carles Mulet
Candidat autonòmic d’EU-Compromís pel País Valencià, i alcaldable de Cabanes.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.