SALVEM CASTELLÓ DELS BOTIFLERS FABRISTES

La històrica manifestació al voltant del 25 d’abril – que enguany es realitzarà el dissabte dia 5 de maig a València – per als castellonencs/es que hi participarem, el seu significat no hauria de ser sols recordar la derrota d’Almansa i la pèrdua de les institucions d’autogovern i dels furs del País Valencià, sinó engrescar a tots els castellonencs i les castellonenques a aconseguir la victòria electoral que ens porte a l’acomiadament de la majoria absoluta del PP a les Corts, a l’ajuntament de Castelló i a la Diputació.

El més important, al voltant de la diada del 25 d’abril i en concret amb la manifestació del proper 5 de maig, segons el meu parer, és consolidar i engrandir el moviment del valencianisme polític, un moviment cultural, social i polític que té com a principal objectiu la reconquista de tots els drets nacionals que tenim com a poble valencià. Aquest moviment passa, a hores d’ara, per consolidar i eixamplar el Compromís pel País Valencià, esdevenint aquest en un instrument polític vàlid per a realitzar la transformació de les polítiques actuals en altres més socials i sostenibles, tot defensant el nostre territori contra la depredació que realitza el Partit Popular.

[@more@]

El Compromís ha estat principalment, doncs, una resposta a les exigències d’unitat dels mateixos participants de la darrera manifestació del 25 d’abril de l’any passat. Ara pertoca convertir-lo en un instrument estable, molt més que una coalició electoral, i fort que supere els interessos electorals de cada organització i que fique el País i els interessos de les classes populars per sobre dels interessos partidistes. Cal recordar que l’exigència del sector més conscient del poble valencià, en aquella manifestació força nombrosa, era com un clam tot demanant la unitat de l’esquerra, del valencianisme i de l’ecologisme, per tant no podem defraudar; ja que açò no es pot aguantar més, perquè ja en tenim prou.

No podem oblidar que aquest Compromís té, a hores d’ara, el sentit històric de l’exigència de majors quotes d’autogovern, tot recuperant la memòria històrica positiva de la Segona República, és a dir, la dels partits com ara Esquerra Valenciana i la de totes les organitzacions que constituïen el Front Popular a Castelló: Esquerra Republicana d’Azaña (IR), Unión Republicana, el PSOE, i el PCE. Totes aquestes forces polítiques en 1936 van exigir un Estatut d’Autonomia en un Plenari de l’ajuntament de Castelló que el colp militar de Franco i Mola van aturar i frustrar.

Altrament no hem d’oblidar que a Castelló Alberto Fabra, amb la seua cara de bon xicot,%

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.