La crisi del PP

publicat avui per Levante
 
La deserció de Víctor Campos, vicepresident del Consell, ha acabant fent esclatar el difícil equilibri que viu el PP entre campsistes, zaplanistes i fabristes. El govern autonòmic encarrega enquestes amb freqüència i saben que la pèrdua de la majoria absoluta és una possibilitat molt factible. Per això, els alts càrrecs de l’administració s’afanyen a col·locar-se en els primers llocs de la llista perquè fora de Les Corts no hi haurà pessebre del que viure.

[@more@]

Conselleres i directors generals, però també enxufats de tot tipus a desenes d’empreses públiques, depenen en exclusiva d’un bon lloc a les llistes. Altres, com Campos, prefereixen desertar i deixar el vaixell abans que s’afone per intentar retornar com a salvadors quan no quede ningú després del terratrèmol. Mentre, continuarà vivint dels impostos dels ciutadans i les ciutadanes a qualsevol empresa pública fantasma. Un bon sou amb poca feina que Carlos Fabra li buscarà a canvi del seu silenci, com ja va fer amb José Luis Gimeno.
 
No ho té fàcil Francisco Camps. Sap que enfrontar-se a l’hora als acòlits de Fabra i de Zaplana li costaria el control del partit en el proper congrés. Però deixar als seus en l’estacada seria suïcida quan el grup parlamentari serà l’únic resort de poder que ostentarà la dreta després de perdre la majoria absoluta.
 
Fa quatre anys, en 2003, la llista la va imposar el, aleshores, ministre de treball. I Camps ha pagat la manca de poder intern amb desplantes que el deixaren en minoria a Les Corts i amenaces constants de passar-se al grup mixt. Algú se’n recorda a aquestes altures del castellonenc Tomás Puchol?
 
Durant tot aquest temps, al molt honorable només l’ha salvat un Consell pràctic

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.