La cua de l’atur

publicat avui per Levante de Castelló

Arriben les vaques flaques. En només tres anys la desocupació, sempre segons dades oficials, ha augmentat un 37’5% i de 10.903 hem passat a 14.990 dones i homes sense treball.Ja fa temps que alguns avisaven de la debilitat del model econòmic que s’imposava al País Valencià. Deien que marginar els sectors tradicionals de la indústria i l’agricultura per posar tots els ous al turisme de sol, platja i ciment era un suïcidi. I, a pesar de l’evidència, el PP no està disposat a traure la mà d’aquesta cistella, d’on ixen els beneficis i les comissions més espectaculars.

[@more@]

L’ocupació ha aguantat fins als darrers anys perquè la construcció assolia els treballadors i treballadores que perdien la seua feina a altres llocs. Els diners que haurien de modernitzar i fer competitives les fàbriques acabaven en solars. I la competitivitat de les nostres empreses empitjora en un mercat cada cop més global. Però, fins i tot, la rajola té un límit, el mercat està saturat i els especuladors comencen a immobilitzar les seues inversions esperant oportunitats més profitoses. La crisi ja és visible a la cua de l’atur.El Consell ja no sap on amagar-se cada cop que es fa menció a la crisi de la indústria tradicional, mentre continua subvencionant la deslocalització amb recursos públics. Ningú no s’atreveix a invertir seriosament en modernització de regadius quan tot el camp està a l’espera que arribe qualsevol PAI per endur-se per davant l’agricultura. I l’ocupació al sector turístic és cada cop més precària i pitjor remunerada.Per afrontar el futur, el primer pas suposa reconèixer el problema per planificar les solucions més adients. Això seria raonable en un món on els governants es preocuparen pel benestar de la ciutadania. Però a casa nostra, desgraciadament, no gaudim precisament d’estadistes, ni al despatx de la presidència de la Diputació ni al palau de la Generalitat. A Fabra, a Camps i als seus equips d’il·luminats només els preocupa sortir bé en les fotos. Fer molt de soroll mediàtic per intentar amagar la realitat. Com van fer recentment organitzant viatges a Madrid per onejar la ‘rojigualda’ contra rojos i separatistes. Com veieu, l’autobús i el bocata han suplantat la vella recepta romana de circ i pa.Però els beneficis empresarials i de les entitats bancàries ja no amaguen la cua de l’atur. La salut econòmica d’una societat es mesura pel poder adquisitiu de la majoria i no per la borratxera de milions dels qui estan més prop del poder.I mentre els moderns joglars ens entretenen amb les seues bufonades, els espavilats de torn van fent camí. El nou borrego d’or, la rajola, va menjant-se el territori, l’aigua, l’energia i els recursos públics. Els diners de la sanitat, de l’educació, dels centres públics per a majors, de la modernització de la indústria i de la renda agrària es soterren a les exhibicions de Fórmula 1, a l’aeroport fantasma, a la visita del Papa, a la ciutat muda de les llengües, a la Copa de Amèrica, al forat negre de la RTVV i, de vegades, fins i tot alguns s’extravien camí de paradisos fiscals.Massa fastos com per a preocupar-se per la construcció de vivendes dignes i assequibles, del finançament de l’educació pública, de la dotació de centres sanitaris suficients, del foment de l’ús del valencià,… I tot perquè, en definitiva, d’on no hi ha no se’n pot traure.

Sens dubte, la darrera legislatura amb un govern del PP al País Valencià, passarà a la història del despropòsit. La corrupció, el caciquisme, la desfeta ecològica i la degradació dels serveis públics són arguments, més que suficients, per fer fora a la dreta definitivament del palau de la Generalitat. Però, a més, les famílies estem pagant amb l’atur i la pèrdua de poder adquisitiu l’orgia de ciment especulatiu que ens envolta.

Marina Albiol

Cap de llista d’EUPV per Castelló

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.