Compromesos

Compromesos

publicat el dia 29  per LEvante de Castelló  http://marinaalbiol.blogspot.com/

Compromesos
Definitivament, la nostra societat necessita canvis profunds per tal d’abastar un futur sostenible, solidari i just. Portem massa anys sota els designis d’un grapat d’espavilats que han convertit les comarques de Castelló en la seua hisenda particular on fan i desfan, exclusivament, d’acord amb els seus interessos personals.
Per això, tres-cents anys després de la batalla d’Almansa, en maig de 2007 ens hem d’aixecar per dir prou i fer una aposta decidida pel futur del País Valencià. I, en primer lloc, cal que sigam els i les joves qui ens rebel·lem contra la precarietat laboral, contra les màfies immobiliàries i contra la corrupció.
La situació és insostenible, la Generalitat en mans del PP ha oblidat les necessitats diàries de la ciutadania, i especialment de les darreres generacions, per rebre al Papa com si es tractés d’una estrella del rock, per omplir la nostra costa de vaixells de multimilionaris, per construir aeroports on no aterren avions, il·lusions mundials, ciutats de les que ningú no ha sentit parlar i mites terrenals.

I al temps que es multipliquen els forats a les arques públiques –i a les nostres terres–, a les comarques del nord el 70% dels joves estan sotmesos a la precarietat més miserable. L’atur, la desqualificació laboral, la inseguretat als llocs de feina i els contractes temporals s’encadenen sense solució de continuïtat. De fet, els menors de 34 anys representen un 46,5% del total de desocupats i pateixen més de la meitat dels contractes de brossa. Mentre les titulacions universitàries romanen als calaixos només per demostrar que som la generació amb millor formació de la història.

[@more@]

I al temps que es multipliquen els forats a les arques públiques –i a les nostres terres–, a les comarques del nord el 70% dels joves estan sotmesos a la precarietat més miserable. L’atur, la desqualificació laboral, la inseguretat als llocs de feina i els contractes temporals s’encadenen sense solució de continuïtat. De fet, els menors de 34 anys representen un 46,5% del total de desocupats i pateixen més de la meitat dels contractes de brossa. Mentre les titulacions universitàries romanen als calaixos només per demostrar que som la generació amb millor formació de la història.
Aquest dolent panorama no és casual. El Consell ja fa molt anys que va decidir sacrificar la indústria i l’agricultura per alimentar exclusivament a la rajola especulativa que devora el territori i els recursos naturals. El 26% dels beneficis (legals) de les empreses es produeixen a la construcció, deu punts per sobre de la mitjana estatal. Cosa que demostra, per una banda, l’abandó dels sectors productius que ofereixen llocs de treball més segurs i qualificats. Però també certifica que el gros de les nostres hipoteques van a les butxaques, principalment, d’uns ‘senyors’ que es dediquen a la compra-venda de terrenys i no creen ni tan sols una ocupació.
Les grans empreses de la construcció, que no es dediquen precisament a fer cases assequibles, engreixen els seus comptes amb les hipoteques de tothom. El creixement interanual del preu de l’habitatge a les comarques de Castelló ha pujat un 18,6% situant-se en 161.900 euros. Un cost totalment inabastable per a la majoria de butxaques de la classe treballadora. I les VPO no són més que un record llunyà en la memòria. Als primers mesos de 2006 de les 6.891 visades pel col·legi d’arquitectes només el 2% eren protegides.
El saqueig ha estat una constant tot aquest temps. Els diners que haurien de procurar el benestar dels nostres majors, l’educació dels més joves i una atenció sanitària adequada han acabat en les clavegueres més obscures. I a Castelló tenim el cas més alarmant, un president de la diputació, Carlos Fabra, que dedica tot el seu temps, presumptament, a assumptes ben profitosos per a ell i per als seus amics.

Per això, perquè ha arribat el moment de canviar, Esquerra Unida, el Bloc, els Verds, Esquerra Ecologista i Izquierda Republicana hem signat un Compromís per fer fora a la dreta.

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.