DEBAT A VILAFAMÉS

    El debat que tinguérem el pasta dissabte a Vilafamés ha trencat un poc l´ inèrcia, per no dir la rutina existent. Que varies administracions públiques, la local i dos autonòmiques, algun professional, la direcció del Museu, i la gent del cas antic, parlarem en sessió oberta, amb una presència significativa del públic, és un fet nou a Vilafamés, i marca un fita en la perspectiva de situar tant que tenim com el que encara esta pendent, cas del problema que Vilafamés té, com altres centres històrics, en relació i al tràfic, i als aparcaments per a visitants i residents.

 

   Possiblement algun ens objectarà que parlar resulta fàcil, que lo difícil és buscar alternatives, i encara més consensuar-les. Les dificultats existeixen, això ja ho va remarcar l´ alcaldessa, cal però, tindre voluntat i idees clares, o millor dit idees coherents amb el mandat constitucional que ens obliga a conservar i enriquir el nostre patrimoni històric, arquitectònic o cultural..

[@more@]

Com vaig tindre ocasió de mostrar hi ha una conclusió clara que s’ha constat per al gent que ha treballat sobre la recuperació dels nostres centres històrics. Cal citar com a mostra del que vol dir una reflexió de l’arquitecte Fernando Gaja Diaz, llegiu i penseu: “ Casi podríamos decir que la principal problemática a que se enfrentan  los centros históricos es de tipo social. Hay que proseguir con las iniciativas de rahabilitación y apoyo a la piedra en marcha, pero es urgente acometer otro tipo de intervenciones de apoyo alos vecinos, de orden indiscutiblemente social.”.

 

  A aquesta consideració es van afegir de moltes altres, algunes excessivament concretes i poc generalitzables, altres .però, van més enllà del cas concret de Vilafamés, criteris per a generar turisme interior, la sostenibilitat del paisatge i les industries, les instal·lacions culturals pendents, l’accés als temples amb valor patrimonial, les conduccions elèctriques i telefòniques, l´habilitacions del castell, el paper dels museus, i un llistat que no cal reproduir.

 

  El debat sobre els nostres centres històrics cal fer-ho , en concret a cada cas, com és Vilafamés , que gaudeix de la declaració com bé d´ interès cultural, i, també, com una urgència i obligació a les nostres comarques d´ interior, tenim les administracions unes obligacions de planificació i de tutela de criteris urbanístics entre altres coses.

 

 Un bona ocasió per obrir-se al debat, al diàleg. Aixó sí, sense deixar de reivindicar que cal aprovar les assignatures pendents, aquelles que venen ajornant-ne a Vilafamés, malgrat el que digué l’alcaldessa.

  

   Vicent Àlvarez.- President de l’Associació d’Amics del Casc Antic de Vilafamés.

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.