Un mal pitjor que la fil•loxera.

publicat avui per Mediterraneo.http://carlesmulet.blogspot.com/

Els nostres avis van aixecar amb tot el seu esforç
aquesta terra; la van sembrar d’agraïdes vinyes, van fer amb les seues mans les
cooperatives vinícoles; els nostres pobles van créixer i progressar com mai ho havien
fer; nous carrers, edificis socials, prosperitat. Però allò que la fil·loxera
no va poder destruir, ho va fer la política; per mitjà d’un desafortunat
decret, s’obligava a arrencar les vinyes, baix l’excusa de la mala qualitat
d’un vi que havia estat excel·lent; tot el món sabia que era cosa d’estranyes
estructuracions del mercat vinícola valencià; on hi havia massa oferta.
Nosaltres havíem de “pagar el pato”, per a que altres zones pugueren continuant
fent el seu vi. I la gent d’ací sempre ha estat resignada… Què hi farem?.


[@more@]Les
vinyes es van arrancar dolorosament, i mentre els ceps eren aliments de les
llars domèstiques, es plantàvem ametlers als nostres termes; els pobles
començaven a despoblar-se, i la il·lusió dels nostres avis per una vida millor,
s’esfumaven

Els
ametlers patien gelades, el preu baixava, i
el món canviava, i els nostres pares veiem com l’agricultura deixava ser
un mitjà en el qual sobreviure, i la gent, de nou es resignava al que li deien
des de dalt, què hi farem? ; els nostres pares ens explicaven a nosaltres que les
polítiques europees i del comerç mundial, els que manen ens dien que la terra
l’havia de cultivar o el tercer món, o les grans empreses, i no nosaltres; que
havíem de ser el balneari d’Europa.

Ara,
els que més manen, diuen que la nostra comarca que tant ha patit, ha ser un
femer, amb incineradores, abocadors i mines…sabent que estan mirant una terra
que sempre ha optar per la resignació i el “ què hi farem?, però potser aquest
cop s’enganyen… de la decepció s’apren
molt… i ja no hi ha lloc per resignar-se

Carles Mulet

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.