És gran servei a Déu llevar tan roïna llavor de sobre la faç de la terra"
La societat de Castelló llangueix maculada per eixa política de perdonavides basada en la martingala i la indignitat, manifassejada per una caterva de polítics assalariats de la corrupció.
Cevantes La podridura afecta totes les entitats, públiques i privades. On fiquen mà els defraudadors. Reiteradament denunciem cruentes requalificacions que desallotgen als propietaris dels seus llars; regidors fariseus enviscats, a benefici propi, en milionàries permutes amb l’església. Incessantment apareixen abusos nous com a concessions de beques públiques a familiars i amics, o la convocatòria d’oposicions on privilegiades militants disposen anticipadament de les preguntes d’examen, jactant-se a més que la prebenda ve donada amb el carnet del partit. El Quixot Miguel de [@more@]
Llicències concedides a patètiques televisions neofeixistes, afins, en detriment de les emissores independents. Denunciar finalment l’escàndol que suposa instal·lar com "assessors de res" amb sou milionaris, a illetrats, autodidactes i a analfabets. La utilització d’institucions per a col·locar a bellíssimes amiguetes (concubines?), pròpies i camarades després d’acomiadar a eminents professionals. I un llarg repertori que aniré desgranant per a vergonya d’aqueixos indolents que encara els elogien.
Il·lusòria política tramposa resulta la d’un nacionalisme oportunista que pacta sense pudor a dreta i esquerra per a col·locar regidors en els governs municipals amb tal de finançar-se una vegada perdudes els dons catalans de CIU i desoïda pels gallecs l’almoina pidolada al BNG. Un nacionalisme que, al límit de l’esperpent, manté en l’ajuntament de Castelló a un regidor vegetant en el govern, i a un altre plàcidament ensopit en l’oposició: ambdós, submisos, llepant dòcils la térbola mà que els tira de menjar les molles sobrants del suculent festí.
Finalitze aquest succint repàs elaborat per a cridar a l’adotzenada societat de Castelló que els polítics no són tots corruptes, entabanador o estranys. Hi ha una posició esquerres amb clara voluntat emancipatoria, que treballa des d’una política igualitària, solidària, anticapitalista i antimilitarista, per una societat sense classes i amb un model d’estat basat en la república Federal. És la política que fem, dins d’Esquerra Unida, els comunistes, mal que els peses als acomodats, als tránsfugues, i als que traeixen a la classe treballadora.
Victor Suarez
Secretari d’Organització d’EU_Plana Alta
La feble socialdemocràcia provinciana, lluny de realitzar una oposició contundent a tant d’excés, sucumbeix a la demagògia, contemplant-se el melic, per a divagar atents a eixir afavorits en la foto de premsa, o al perspicaç comunicat agut que basen la seua estratègia política, quan no recolzen iniciatives tan sospitoses de tendir pecuniària com les que sostenen a Orpesa, Cabanes o Alcalà. Una socialdemocràcia ancorada a la incongruent presó d’Albocàsser i al caciquisme local dels seus perpetuats prebosts. Acoquinats en el festeig dialèctic cap a una històrica II República que posterguen a unes efemèrides prèvies a l’oblit, però que deserten poregosos, prests a apuntalar els sobirans lliris, quan reclama’ns un procés constituent cap a la III República.