Publicat avui per Mediterraneo, en versió reduida
La nova Llei Orgànica d’Educació (LOE) que va presentar el Govern del PSOE no era esperançadora per l’escola pública, però era un intent d’apropar-se a allò que havien estat dient quant el PP va intentar colar-nos una llei adoctrinadora, privatitzadora i segregadora.
Al seu pas pel congrés
A més a més, en eixe punt de la seua tramitació, la llei no garantitzava la laïcitat, ni tan sols la pluralitat, de l’ensenyament sostingut amb fons públics.
Però després del pas pel Senat, la llei ha degenerat en una verdadera humiliació pels valors que caracteritzen l’escola pública i per les persones que la defensen. La redacció en eixe moment, recupera la religió obligatòria amb varies versions confessionals i aconfessionals, obliga als poders públics a renunciar a disposar places públiques en barris de nova creació si abans hi ha una concertada, dona suport a metodologies que no segueixen el principi de coeducació, o suprimeix el representant municipal dels òrgans de representació als centres concertats (comissari polític li diuen els del PP), etc.
Els neopancarteros conservadors han aconseguit totes les seues reivindicacions, excepte fer caure al govern. Encara així, continuen exigint, i el PP votarà en contra d’una llei que sembla seua: volen més.
Els defensors de l’escola pública, ara desmobilitzats per algunes de les seues pròpies organitzacions (“no és el moment”, “és que ara hi ha un govern progressista”, “Allò important no és la llei, sinó el seu desenvolupament al País Valencià”) no s’han assabentat. Alguns hem intentat alertar i exigir un canvi de sentit: EUPV, Bloc, STEs, FAPA de Castelló, Moviment de Renovació Pedagògica, organitzacions d’estudiants,… però no hem pogut tindre una veu prou forta com per fer-nos escoltar.
L’ensenyament públic és la de major qualitat. Atén a tot l’alumnat, independentment de les seues capacitats, origen, creences. És una escola participada per la societat, és democràtica, plural. És científica, ha de ser laica, en general està coberta per bons professionals, atén la diferència i combat la desigualtat. Però està sent objecte d’un atac terrible i desconsiderat per un text legal absolutament allunyat d’allò que defensava el PSOE quan estava en l’oposició i quan compartia amb EUPV les manifestacions contra la llei del PP.
Hi ha possibilitat d’algun canvi quan torne al Congrés, però el procés de fals debat d’aquesta llei ha suposat una claudicació vergonyosa de moltes organitzacions que s’han equivocat, que afirmen que defensen l’escola pública, però que esperaran a moure’s a que el PP, al País Valencia, aplique totes les mesures que la llei accepta, permet i que els tenen encantats. En les mobilitzacions estarem junts una altra vegada. Però quan totes les alarmes han estat enceses, quan era clar que una llei mal plantejada posava en perill l’escola pública, la de tots i totes i la de més qualitat, Qui l’ha defensada?