MAGDALENA FESTA PLENA, publicat ahir a Levante de Castelló

MAGDALENA FESTA PLENA
Pujada a la Magdalena, petards, canyes, música, bisbe-alcalde,
alcalde-bisbe, misses, cavalcades, mesó del vi, colles, gaiates,
alcohol, vacacions, xurros, corregudes de bous, dolçaines i tabalets,
mitjans de comunicació, polítics, concerts, teatre, màgia, treball,
ofrena de flors a la Mare de Déu del Lledó, soroll, al meu fill/a o no
els veig o els veig sempre dormint, amics, ambient,…etc.
Tot això i molt més són les festes de la Magdalena. Podria parlar de
molts temes que em xoquen, la laïcitat o no d’estes festes i la
separació església-estat (Ajuntament), el soroll, les contradiccions
entre els que volen dormir i el que no dormirien mai, però em vaig a
centrar en una part, crec que no la més important de les festes i és
les corregudes de bous, més espanyol impossible.

[@more@]

Record fa molts anys, els que tenim quasi 48 anys tenim memòria no sols
històrica de la dictadura i els feixistes, sinó de coses que es deien
fa uns quants anys, en la que molts pescadors i gent en general es
burlava quan alguns déiem que es podia fer pesca esportiva i d’oci
“sense mort”, tornant després viu el peix al riu o al mar. Ara és molt
habitual entre els pescadors. També he viscut eternes discussions
comparatives dient que altres que critiquen les corregudes de bous
tenen una altra cosa pitjor com és la caça de la rabosa. Perquè bé
eixos altres ja tenen prohibida la caça de la rabosa. Si mirem al
nostre voltant, si mirem a Europa, ja no ens queden referències d’actes
lúdics i d’oci heretats dels romans en què legalment es maltracte a un
animal. És temps que ens plantegem en l’Estat Espanyol variar un costum
incomprensible i cruel, o bé es done peu a què els ajuntaments regulen
eixa activitat. Els que vivim a Castelló sabem que la plaça de bous és
de propietat privada i que la regulació de les corregudes de bous no
depén bàsicament dels ajuntaments. Però els que pensem que les
corregudes de bous han de ser, si és que és han de ser, sense sang i
sense mort hem de plantejar-nos la necessitat que l’Ajuntament de
Castelló compre la plaça de bous i la dedique a altres activitats
culturals i lúdiques, i cas de fer-se corregudes de bous estes siguen
sense sang i sense mort. Als amants de l’actual esquema taurí els diria
que miren fora de les nostres fronteres, es reciclen o per pròpia
inèrcia les corregudes de bous no caldrà prohibir-les, segons l’esquema
actual, es moriran per si soles.
CARMELO GARCÍA GARCÍA

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.