(Una reflexió
des d’Esquerra Unida al voltant de la realitat actual)
“la parroquia” al col·lectiu d’Esquerra Unida del País Valencià de Betxí. El
motiu era l’article titolat “
Constitució
que va apareixer a
expresant la nostra opinió.
[@more@]
En primer lloc cal destacar la sorpresa que produeix que l’article, que és
una crítica a l’actual equip de govern de l’Ajuntament, siga contestat per una
entitat religiosa com “la parroquia”. L’opinió, expresada en aquell article i reiterada
ara, és que unes institucions civils,
que són de tota la ciutadania, no poden actuar com si només existira una
religió, la religió oficial, i
han de procurar per que els actes organitzats per l’Ajuntament siguen
respectuosos amb les creences de cadascú i no obliguen als assistents a
participar en un acte confessional. Per això considerem que l’equip de govern
de l’Ajuntament no acompleix el mandat constitucional quan, per exemple, inaugura
edificis públics amb benediccions catòliques o permet que actes, com la
cavalcada de reis de 2005, obliguen la gent a escoltar un sermó confessional, o
quan permet actuacions a les entitats religioses sense els requisits que si
demana a la resta del veinat, com és el cas dels altaveus a la plaça de
l’Esglesia.
És, per tant, el partit que està actualment en el govern de l’Ajuntament,
el PP, al que li exigim una adequació al mandat constitucional que cap
confessió té caràcter estatal. És una garantia de convivència entre gent
diversa i seria molt positiu que això fora realitat en tots els paisos del mon:
el compliment d’eixe principi fa impossible un estat fonamentalista.
En segon lloc cal reclamar per la
societat civil i per als seus poders constituits, la interpretació de les lleis
civils. Allò que diu
Constitució
confessió religiosa o una ideologia política, sino que és una tasca del
Tribunal Constitucional. Si l’article 16.3 diu que els poders públics tindran en compte les creences religioses de la
societat espanyola i mantindran
relacions de cooperació amb l’Esglèsia Catòlica i les altres confessions,
està plantejant relacions de respecte i de cooperació amb totes les
confessions, sense imposicions ni identificacions amb cap d’elles. Si el principi de l’article 16.3 diu que cap confessió tindrà caràcter estatal
(junt amb la resta de l’article que garanteix la llibertat ideològica,
religiosa i de culte), això obliga a determinades precaucions als poders
públics.
No correspon en exclusiva a cap confessió religiosa la definició, més o
menys interessada, de termes com laicisme o laicitat. Tots podem podem opinar
sobre eixes definicions i hi ha un consens social sobre el significat de les
paraules que no pot ser manipulat a conveniència. No existeix una creencia que
es diga laicisme. La laicitat no és una confessió religiosa en oposició a
altres confessions. La laicitat és una
actitud de respecte a les creencies de tota persona o comunitat (sempre que
respecten els drets humans i la legalitat, clar) i no es pot equiparar a cap
religió, ni a l’ateisme, ni a l’agnosticisme –que són també creencies
respectables. Laicitat no s’oposa a religió, laicitat s’oposa a fonamentalisme.
La laicitat planteja que la societat civil requereix unes normes que
permitisquen viure dins d’ella a persones amb creencies molt diverses i que cap
creencia pot imposar a tota la societat les seues concepcions. La laicitat
és l’actitud que volem de les institucions públiques, ja que això implica la
neutralitat dels poders públics, al mateix temps que garanteix el dret a la
llibertat religiosa de tota persona, incloses les que formen part de les
intitucions, i és la garantia de que es governarà per tots i totes.
Finalment, es fa evident que cal un debat públic sobre les relacions entre
les instàncies públiques civils i religioses, cal un debat obert, extens,
tranquil i respectuós que faça possible l’expressió de les diferentes postures
i afavoreixca acords sobre quina ha de ser l’actitud de totes les institucions
per fer realitat els principis democràtics que fan possible la millor
convivència i els màxims drets per cadascú.
CLAR I RAS CLAR
I RAS CLAR I RAS CLAR I RAS CLAR I RAS CLAR I RAS CLAR I RAS
EUPV de Betxí considera que la
llibertat religiosa i de culte és un element fonamental d’una societat democràtica.
Per eixe dret hem treballat i continuarem treballant. Els poders públics han
d’actuar de manera adequada per que totes les persones tinguen el mateix dret i
no es vegen obligades a renunciar a ell.
EUPV de Betxí és conscient de la gran
importancia de la confessió catòlica en la construcció de la tradició del
nostre poble. És obligació dels poders públics fer que aquesta tradició no siga
excloent de les persones que no comparteixen aquesta confessió i puga afavorir
la participació de tot betxinenc i tota betxinenca independentment del seu
orige, raça, sexe, ideologia, religió o qualsevol altra circumstància que puga
utilitzar-se per discriminar.
EUPV de Betxí mostra la seua preocupació per l’identificació creixent entre les instàncies més ultraconservadores
de la representació política i de la jerarquia eclesiàstica. Hi ha molta gent
creient que no comparteix eixe posicionament i que rebutja la utilització dels
actes religiosos per eixe tipus de campanya.
EUPV de Betxí va ser la força política
que, a principis dels 90, va proposar, impulsar i aconseguir el reviscolament
d’una romeria de Sant Antoni a la
que només anaven a peu unes dotzenes de persones. La nostra idea del val per al
bocata i de la panyoleta va trobar alguna resistència en la resta dels grups
polítics de la corporació, però avui és un exemple de com la tradició és
important i, al mateix temps, és compartida i es transforma en un àmbit de
participació cívica i plural.
BETXÍ, 17 DE FEBRER DE
2006
(Dia de
Sant Antoni)