Respostes de la Conselleria a Cardona sobre l’abocador de Cervera-Càlig

Adjuntem les respostes donades per la conselleria de Territori a la bateria de preguntes formulades pel diputat autonòmic d’Esquerra Unida- Els Verds-l’Entesa, Ramon Cardona, sobre l’abocador de Cervera.

De nou, la Conselleria es dedica a fer de principal defensor d’un projecte que ha generat un rebuig social a la comarca importantíssim per tots els riscos que suposa, i que no valora la Conselleria.

Cardona ha lamentat l’actuació de l’administració valenciana de permetre la degradació del territori amb aquest tipus d’actuacions retrògrades i insostenibles.

[@more@]

A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES

Ramon Cardona Pla, diputat del Grup Parlamentari “Esquerra Unida-Els Verds-E.Valenciana: Entesa”, a l’empara del que disposa l’article 146 i següents del RCV, té l’honor de formular a l’Honorable Senyor Conseller de Territori, la pregunta següent, desitjant contestació escrita.

La possible construcció d’una planta de tractament o abocador de residus a la població de Cervera del Maestrat , està ocasionant certa alarma social en la comarca.

Pregunta: En què consisteix aquest projecte?

Resposta: El projecte consisteix en una planta de tractament de residus municipals juntament amb un depòsit controlat annexat a la planta, que donarà servei a la zona nord de Castelló.

Esta planta introdueix a Espanya la tecnologia de tractament mecanicobiològic coneguda com a procés BICUBI. El qual va començar a desplegar-se a Itàlia i hui ja hi ha diverses plantes en tot Europa en funcionament, entre les quals es troba la planta de Londres que tracta part dels residus produïts per esta ciutat.

LA planta disposarà de 2 línies, una dedicada al tractament de la matèria orgànica que serà destinada a elaborar compost de qualitat, i una altra línia per a la fracció restant destinada a la bioestabilització d’esta.

La fase de bioestabilització se sotmet a un procés de biossecatge, on la fracció putrefactiva és fermentada, utilitzant la calor alliberada durant la fermentació per a evaporar l’aigua continguda en els residus. d’esta manera, a l’eixida del procés de biossecatge, la fracció restant s’ha convertit en un material estabilitzat, sec, inodor, higienitzant i relativament homogeni, i ha reduït el pes en un 25% respecte al residu d’entrada.

Una vegada realitzat el biossecatge es procedirà a una recuperació de materials i a l’afinament del material bioestabiltizat, que consisteix bàsicament en una operació mecànica destinada a separar una fracció fina amb major contingut en matèria orgànica d’una fracció grossa.

Tot el procés es realitza en naus tancades, realitzant la captació dels gasos per biofiltres per evitar l’existència d’olors.

La destinació final del rebuig de la planta de tractament és el trasllat al depòsit controlat annexat a la planta.

  1. En quin estat de tramitació es troba?

R. El punt exacte en què es troba la tramitació de l’autorització ambiental integrada correspon a la sol·licitud dels informes d’adequació del projecte d’instal·lacions tots aquells organisme que intervenen en la resolució d’acord amb l’article 17 del Decret 40/2004, pel qual es porta a terme el règim de prevenció i control integrats de la contaminació a la Comunitat Valenciana.

P. Quina és la participació d’aquesta Conselleria en aquest projecte?

R. La participació de la Conselleria de Territori i Habitatge en este projecte correspon a la tramitació de l’autorització ambiental integrada.

P. Quina ha estat la participació de les administracions locals en aquest projecte?.

R. Les administracions locals participen en diversos àmbits, d’una banda l’administració local en la qual s’ubiquen les instal·lacions, qui ha de pronunciar-se segons els seues competències ( compatibilitat urbanística, llicència d’activitat..etc)

P Quina ha estat informació donada als municipis veïns?

R. D’altra banda, la resta de pobles veïns, juntament amb la Diputació Provincial de Castelló, participen per mitjà del Consorci de Residus de la Zona I que , en el 75%, actua com a administració actuant, d’acord al punt 3b de l’article de la Llei 10/2000, de residus de la Comunitat Valenciana. En este consorci es troben representats tots els pobles veïns integrats del Pla Zonal I.

Este consorci, com s’ha mencionat, és qui s’encarrega de l’aprovació i adjudicació del projecte de gestió.

A banda de la informació pública obligatòria durant el procés de tramitació de l’autorització ambiental integrada, els municipis veïns tenen al seu abast tota la informació i la documentació que el consorci de residus de la zona I disposa sobre el projecte d’instal·lació i la seua gestió.

Així mateix, a l’ajuntament de Càlig es va enviar una còpia del Projecte d’autorització ambiental integrada el passat 18 de febrer de 2005.

P- Es preveu el tractament de residus tòxics i/o perillosos?

P– Quins problemes generen els lixiviats dels residus tòxics i/o perillosos?

P Quin tractament es preveu donar-li al lixiviats?

P- Es preveu algun tipus d’incineració de residus?

R. Esta instal·lació està prevista per a residus urbans o municipals i no es preveu el tractament de residus tòxics ni perillosos, per la qual cosa no existiran lixiviats. Tampoc es preveu cap tipus d’incineració.

P Quina és la ubicació geogràfica que es preveu.

R. La ubicació geogràfica se situa en la província de Castelló, terme municipal de Cervera del Maestre, partida la Bassa, polígon del cadastre de Cervera del Mestret; 51, parcel·les 155, 62, 150, 154, 95, 77, 97, 145, 146, 161, 149, 96, 94,153,107,45

P S’ha fet algun estudi d’Impacte Ambiental?

R S’ha realitzat l’estudi d’impacte ambiental corresponent i ha sigut incorporat a la sol·licitud de l’autorització ambiental integrada per a la seua valoració. A més, s’han realitzat diversos estudis geològics tant per part d’empreses i experts dedicats a la geologia com preparat de la Universitat Jaume I, els quals seran valorats per a la resolució de l’autorització ambiental integrada-

P S’han fet estudis sobre la permeabilitat del subsòl?

P– Hi ha riscos de contaminació d’aqüífers?

R- D’altra banda, la instal·lació projectada proposa tot tipus de mesures protectores per a evitar els riscos de contaminació d’aqüífers per mitjà de capes de protecció, tant capes de substrats minerals naturals, capes d’argiles compactades, com també capes de composició artificial com les làmines de geocompostos bentonítics i com les làmines d’impermeabilització de PEAD pròpies en este tipus d’instal·lacions

P– Quina és distància lineal de les instal·lacions en els cascs urbans de les poblacions veïnes?

R. La distancia lineal als cascos urbans contigus, mesurada des del centre de les instal·lacions, i d’acord amb la cartografia interna de la Conselleria de Territori i Habitatge, són les següents:

Peníscola: 7.100 metres

Benicarló: 6.650 metres

Càlig: 5.050 metres

Cervera del Maestre: 5.440 metres

P Contradiu el projecte d’aquestes instal·lacions a allò aprovat en els Plans Zonals de Residus?

Q. D’acord amb el que estableix el punt 3b de l’article 37 de la Llei 10/2000, de residus de la Comunitat Valencia, l’administració actuant, que en este cas és el Consorci de Residus de la Zona I, podrà adjudicar el projecte de gestió introduint en este les modificacions que justificadament considere convenients per a una millor gestió dels serveis. En este punt el Consorci de la Ona I va decidir la modificació de l’emplaçament de les instal·lacions de tractament i eliminació, recolzant-se en la falta d’exigència del text del Pla Zona de Residus de la Zona I, per l’obligatorietat d ela ubicació de les s instal·lacions en les zones recomanades com aptes en este.

P Quan es preveu entre en funcionament aquestes instal·lacions?

R. El projecte es troba en estoes moment en ple procés d’obtenció dels permisos i les autoritzacions necessaris per a la seua posada en funcionament. Una vegada s’haguen aconseguit estos permisos el termini estimat per l’empresa per a l‘execució de les obres és de 17 mesos

P.Quina durada es preveu estiga en actiu aquestes instal·lacions?

R.La duració de les instal·lacions està definida per la capacitat del depòsit de rebutjos , segons consta en el documentació presentada per l’empresa,. les previsions de gestió per al depòsit de rebutjos és d’unes 38.000 t/anys, per la qual cosa la vida útil de depòsits és d’entorn a 20 anys, variable esta data segons els residus produïts en la zona I

P- Quina és la catalogació del sòl de l’emplaçament triat?

R. La catalogació del sòl correspons segons el PGOU de sòl no urbanitzable comú, segons informe emès per l’Ajuntament de Cervera del Maestre que certifica la compatibilitat urbanística del projecte amb este pla.

P Quines mesures es contemplen per fer front a l’increment de trànsit de camions?

R. respecte ala gestió del trànsit de camions correspons a cada un dels ajuntament dels municipis afectats individual o al consorci, el fet de pronunciar-se en esta matèria

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.