DE LA PAU DELS CEMENTERIS A LA PAU

http://carmelogarcia.blogspot.com/

En l’Estat Espanyol al llarg dels últims 70 anys hem viscut èpoques de
colps d’estat, guerres, postguerres, dictadures, transició, democràcia.

Quan Franco i alguns militars van decidir que els canvis polítics que
s’estaven donant a Espanya en 1936 d’una forma democràtica, per mitjà de les
urnes, eleccions municipals amb la instauració de la II República i els
moviments socials populars, que es van gestar, encara amb els seus errors i
fallades, era una situació a què Franco i la resta de militars il·luminats “per
la Gràcia de
Déu” van voler donar una solució contundent i pràctica : Guerra Civil que va
durar 3 anys, centenars de milers de morts.

[@more@]

En 1939 i una vegada pronunciada la frase: “Vençut i desarmat El
Ejército Rojo”
: la guerra ha acabat”, es va obrir un període en què els
vencedors en el camp militar no van decidir ser generosos amb els vençuts, sinó
van iniciar una període de postguerra encara més sagnant i criminal que la
pròpia guerra (“el passeillo”, els afusellaments, la “llei de
fugues”,…etc.), en tal període es va condemnar a pena de mort a milers i milers
de supòsats vençuts i enemics dels colpistes, molts d’ells basant-se en els
famosos papers de Salamanca (espoliats als partits polítics, als sindicats, a
les associacions ciutadanes, als ajuntaments, als Governs Autònoms..etc.). Els
que ostentaven el poder NO van ser generosos. Els vençuts van ser massacrats i
als vencedors la por els va fer mantindre una dictadura duríssima fins a les
mateixes vespres de la mort del dictador. Es va tancar malament eixa etapa.

En 1975 mor el dictador, es comença a afonar la dictadura, anomenen les
Corts franquistes ràpidament a S.M. El Rei Joan Carles I com a Cap de l’Estat,
i s’obri un període amb moltes incerteses ruptura? Continuisme? Evolució des
del règim franquista? Dictadura? Dicta blana?

Formalment eixe període acaba (amb el soroll de sabres de fons) en 1978 amb
la promulgació de la
Constitució
espanyola, vigent actualment. En eixe ambient
polític i social es crega un “alzeimer total” sobre el Rei i els seus orígens i
sobre el període històric des de 18 de juliol de 1936 fins a 1978. Es van
oblidar en la transició de 42 anys d’història de 42 anys de vida i mort de
molta gent que lluità i va defendre la democràcia i de molta gent que només
estava en una llista. Es va tancar a mitges eixa etapa.

Per això ara, no sé si per vergonya, per dignitat o simplement per traure a
la superfície una realitat oculta, molts
ens embarquem a tindre memòria històrica i conéixer els fets, encara que només
siga per conéixer-los, sense ànim d’anar més enllà que reconéixer i anomenar a
molts oblidats.

Ara ens hem embarcat a intentar tancar una altra etapa, que se solapa amb
el franquisme, la transició i la democràcia de, en un principi mort contra la
mort de la dictadura, mort, assassinats, extorsions, GAL,…etc., que ha deixat i
encara hi ha moltes ferides obertes. Els que hem viscut eixa etapa, els que hem
conegut personalment a assassinats d’ETA, com el professor Ernest Lluch, hem
d’intentar per tots els mitjans tancar esta etapa, almenys millor que com vam
tancar la guerra civil, millor que com van tancar la dictadura. Les víctimes,
totes les víctimes d’este problema, han de ser el centre de totes les
actuacions, la memòria no ens ha de fallar, açò ens servirà per a trobar una
solució on la única meta i final de la qual és la desaparició total d’ETA. Els
que tenim la força de la raó sempre, inclús amb ràbia continguda, hem de ser generosos.
Les qüestions polítiques (dret a l’autodeterminació, independència,
sobiranisme,..etc.) les hem de dirimir en els parlaments, en les urnes i en els
referèndums. Espere d’ací a un temps poder dir que esta etapa l’hem sabut
tancar millor que la guerra civil i millor que la dictadura.

CARMELO
GARCÍA GARCÍA

(Coordinador
Local d’EUPV a Castelló)

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.