Injúries al Rei

Publicat a www.lavanc.com Marina Albiol Aquest estiu The Times assegurava que “durant 30 anys ha estat idolatrat, mentre viatjava en costosos iots, feia carreres de motos, gaudia d’una vida luxosa i rebia un tractament respectuós que altres monarquies europees ni tan sols poden imaginar. Però ara hi ha indicis que el Rei Juan Carlos corre el risc de perdre el favor dels seus súbdits”. El conservador diari britànic alertava de la creixent pèrdua de popularitat del monarca espanyol. Un periòdic propietat del neocons Rupert Murdoch (és a dir, de dretes de tota la vida) feia un repàs sobre l’actualitat que rodeja la corona per concloure que “per al monarca espanyol, coronat per ordre del dictador Franco a la seva mort el 1975, les coses no van, darrerament, pel camí que desitjaria”.

[@more@]

Jo supose que si The Times es publicara a Espanya la fiscalia haguera denunciat la publicació d’ofici i algun jutje haguera decretat el segrest de la publicació però, afortunadament, a la resta d’Europa existeix llibertat d’expressió. Llibertat que encara no gaudim a l’Estat espanyol. Perquè, a pesar que la Constitució al seu article 16.1 garanteix la llibertat ideològica i l’article 20.1 reconeix i protegeix el dret a expressar i difondre lliurement els pensaments, les idees i les opinions mitjançant la paraula, l’escriptura o qualsevol altre mitjà… als darrers mesos estem assistint a tot un seguit de lamentables fets que posen en dubte aquests dos drets fonamentals: tant el de la llibertat d’expressió com el de professar qualsevol ideologia amb llibertat.

Per això, des d’Esquerra Unida vam intentar demanar a Les Corts Valencianes que instaren el Congrés dels Diputats a despenalitzar les “injuries al Rei” amb l’objectiu de salvaguardar la llibertat d’expressió i garantir el dret a la llibertat ideològica dels republicans i les republicanes. Dic que ho intentarem perquè el Partit Socialista, trencant la norma que havia seguit des de l’any 95, va vetar la proposta amb la complicitat, com no, del Partit Popular. La paradoxa era insuportable. Els dos partits majoritaris s’unien per tal de censurar una proposta que pretenia reivindicar un dels drets més importants de tots, el de la llibertat d’expressió. Sense el que no existeix democràcia creïble de ningun tipus. Açò ens va impulsar a defensar la proposta, per sobre de l’ordre del dia i de la censura ‘llunàtica’ dels socialistes i els vells mètodes rescatats pels populars.

El resultat ja el coneixeu, sens va negar la paraula des de la Mesa de Les Corts, on la presidenta va fer un ús dictatorial del seu paper de moderadora. Però el fet no és més que un nou capítol de persecució de l’ideari republicà. Centenars de milers de republicanes i republicans veuen impotents als darrers mesos com se’ls nega, fins i tot, els drets més bàsic, inclosos el de la llibertat d’expressió i d’ideari. I entre tots ells, el més important de tots, el dret a triar lliurement. El mateix que se’ns ve negant des de fa 30 anys. <

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.