EU demana fer corredors verds i protegir les cinc principals vies transhumants que travessen Castelló

Albiol destaca el valor històric d’aquests traçats, i remarca la importància com a atractiu turístic per als senderistes.

 

La diputada autonòmica d’Esquerra Unida i Compromís pel País Valencià, Marina Albiol, ha enregistrat una proposició no de Llei a les Corts Valencianes, en la qual es demana que el parlament valencià inste  al Consell a elaborar un pla per recuperar, posar en valor, senyalitzar i protegir les cinc principals rutes transhumants que recorren les comarques de Castelló, habilitant-les com a corredors verds, i donant-li un ús complementari tant per la ramaderia tradicional com per al senderisme i totes les activitats d’oci i contacte amb la natura que es puguen general, així com establir els mecanismes de col·laboració  amb el govern autonòmic d’Aragó, per empendre iniciatives conjuntes per posar en valor aquest patrimoni comú compartit

Albiol, exposa en la seua iniciativa, defensa que la transhumància ha estat un fenomen històric de gran importància al nostre país, que va dinamitzar la nostra economia primària, i transformant la fisonomia dels nostres pobles i comarques; mantenint durant segles camins, canyades i vies pecuàries que ha recorregut el nostre territori. “ En moltes parts del territori espanyol, aquest fenomen ha anat desapareixent per la millora de les carreteres i sistemes de transport que permeten desplaçar als ramats en grans camions,  però a les nostres comarques, la relativa proximitat entre la serra i el litoral,  l’ha ajudat a mantindre, de manera discreta

[@more@]

Segons EU, la protecció genèrica d’aquests camins, però, es troba front un creixement urbanístic generalitzat on la transformació del territori no té sempre en compte atàviques infraestructures, que suposen a hores d’ara tot un legat cultural de primer ordre; nous vials, noves obres, asfaltats, accessos..etc, s’han vingut fent sense tindre en compte els camins ramaders. “Històricament, els ramats de les serres d’interior de Castelló, i de les serres orientals de Terol, han vingut emprant els mateixos recorreguts per accedir a les pastures del litoral quan l’hivern deixava els sense aliment, i havien d’anar a la cerca de terres més càlides. Aquesta pràctica , tot i la recessió de la ramaderia de pastura, han anat minvant, però encara existeixen, anualment, alguns ramats que practiquen la transhumància des de les turolenques serres de Gúdar, fins a les nostres costes, per els mateixos camins de sempre”.

         La proposició no de llei defensada per EU-Compromís incideix en que aquestes vies ramaderes, mereixen ser posades en valor com autèntics corredors verds, que suposen una magnífica oferta de turisme rural i alternatiu, comunicant pobles de l’interior, i mostrant-nos la grandesa del nostre paisatge, de l’arquitectura rústica disseminada pels termes, dels masos i corrals, dels abeuradors i elements relacionats amb la ramaderia tradicional; recuperar rescatar, condicionar, senyalitzar i posar en valor aquests camins, servirien per ajudar a un sector tradicional que es nega a desaparèixer, i un atractiu turístic per a les nostres comarques, potenciant el senderisme.

 

Característiques de les rutes transhumants Terol-Castelló

A la zona d'agostada un entramat de passos, camins i vies pecuàries va connectant entre si els diferents pasts i masies fins a formar un ramal que canalitza tots els ramats procedents d'un mateix terme municipal o zona geogràfica determinada; uns quants ramals convergeixen fins a configurar les cinc rutes o itineraris principals a través de les quals salven la complicada orografia de la zona intermèdia o de transició; una vegada a la zona d'hivernada, aquests cinc itineraris principals divergeixen de nou en uns quants ramals pels quals es distribueixen els ramats entre els pasts d'hivern.

Cinc són les principals rutes conegudes:

 

– La del Llosar, que fa confluir en l’ermita de la del Llosar de Vilafranca del Maestrat,  els ramals procedents de l’anomenat “Maestrazgo de Terol” i del Nord de la serra de Gúdar, procedent de termes Fortanete, Cantavella, Valdelinares i Mosquerola, i un cop en terres valencianes,  transcorre en direcció  N-NE duent els ramats al nord del litoral de Castelló, i Sud de Tarragona.

– La central, replega els ramats del terme de Mosquerola, i  recorre des de Vistabella fins Cabanes

– La del Penyagolosa, també replega ea  Vistabella, els ramals procedents de pobles com la Canyada de Benatanduz, Fortanete, Mosquerola, Puertomingalvo, Allepuz..etc, direcció S-SE, du els ramats dins al sud de Castelló.

– La ruta de Cortes de Arenosos, igualment en direcció S-SE, du igualment els remugadors de molts pobles de Terol al sud de les comarques castellonenques.

– La ruta de Barracas, en direcció Sud, replega en aquest poble els ramals del voltant Fortanete, Mosqueruela, de l’extrem est de Valdelinares i de Linares de Mora , i els du cap al nord de la província de València.

 

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.