publicat avui per Mediterraneo
El passat 18 de juliol –qui haurà triat la data?–, una part fonamental del Compromís va decidir soterrar el projecte. El Bloc i Esquerra i País volen aprofitat l´aritmètica a Les Corts per expulsar la majoria d´Esquerra Unida del grup parlamentari, imposar els seus interessos partidistes i endur-se els diners sota el braç. Els resultats electorals no van ser, ni de lluny, els que esperàvem. Però més de 200.000 valencians i valencianes, el 8,1% de l´electorat, apostaren per capgirar el País Valencià. No va ser suficient i ja sabeu que els Fabra i companyia han tornat a revalidar la seua majoria absoluta. Però Compromís ha aconseguit trencar la tirania del PEPOE que s´imposa a la resta de l´Estat espanyol, fora de les comunitats històriques.
El trencament s´ha produït amb l´excusa que el Partit Comunista, segons asseguren, és "una càrrega", una "rèmora" per a les seus aspiracions de crear una opció "no tant d´esquerres". Sembla que la defensa dels drets dels treballadors i de les treballadores és per a ells un discurs "obsolet". I per a aquest viatge necessiten desfer-se de la part més esquerrana del Compromís.
[@more@]
Desfer-se del Partit Comunista, la mateixa organització política que va acabar impulsant la convergència de l´esquerra, el nacionalisme i l´ecologisme per als comicis de 2007. Igual que, més de 70 anys abans, va configurar el Front Popular per defensar la II República i durant la llarga nit del franquisme va apostar per la unitat de totes les forces democràtiques a la Junta i després a la "platajunta".Si algú pensa que de les restes del naufragi pot extraure alguna avantatja està molt equivocat. El País Valencià serà d´esquerres o no serà i l´Esquerra haurà de sumar o no farà més que continuar restant.
Diputada d´Esquerra Unida i
Compromís a Les Corts Valencianes