EU DENÚNCIA L’ACOMIADAMENT IMPROCEDENT DE LA SEUA CANDIDATA A L’ALCALDIA DE BENICARLÓ PER MOTIUS POLÍTICS

 
foto: trias l'1 de Maig a Vinaròs
 
Des d’EU es considera el fet d’extrema gravetat, i es demana la condemna d’aquesta situació als demés grups polítics.
 
         Fer política sembla ser un privilegi d’uns pocs, i presentar-se per segons quines opcions polítiques pot comportar automàticament represàlies contundents. De la nit al matí, la candidata a l’alcaldia de Benicarló per Esquerra Unida, Montse Trias, s’ha vist acomiadada, de manera improcedent, i sense cap tipus de justificació raonada, del seu lloc de treball.

         La única justificació donada ( entre dents i veladament)  pels responsables de l’antic treball de Trias, ha estat, el salt a la política d’aquesta.  Es veu no han tingut cap tipus de problema en deixar en una mà i l’altra darrere a aquesta jove mare divorciada[@more@]amb dos fills menors d’edat, pel greu delicte de voler defensar de les institucions polítiques progressistes.

         El candidat autonòmic d’EU, Carles Mulet, ha condemnat amb rotunditat aquesta actuació que ha qualificat de feixista i intolerable “ més sent els autors materials d’aquest acomiadament totalment improcedent, gent molt vinculada al PSOE de la comarca. Per eixe motiu, demanem una condemna rotunda i sense pal·liatius a les demés forces polítiques d’aquest fet reprovable, i que esperem siga sancionat per la justícia. No es pot perseguir i assetjar a una persona per presentar-se en una candidatura d’esquerres.”
         Des d’EU s’ha volgut mostrar tot el suport personal i anímic a la candidata a l’acaldia de Benicarló, així com estudiar totes les accions legals contra els autors d’aquest atemptat al sistema democràtic.
 Adjunte l’escrit de la pròpia Trias, explicant el cas:
 
 
            TREBALLAR O CALLAR?
Cada 1 de maig recordo amb indignació i pena, històries d’ injustícies, represàlies, racisme i intolerància que han patit i pateixen milers de treballadors i treballadores. Em dol recordar la fam que passaren els meus avis paterns, en retornar a Figueres després de la guerra i trobar-se amb que ningú volia contractar al meu avi perquè era republicà…
En aquella època era el pa de cada dia: negar-li el pa a aquells que havien lluitat o s’havien oposat al règim dictatorial.
 
Enguany, 68 anys després de les penúries que patiren els meus avis, m’agradaria poder dir que tot això ja forma part del passat més ranci i intolerant de la història espanyola… però no ho puc dir: encara existeixen amos o empresaris que dediquen més atencions a un gos de raça que als treballadors que contracta.
 
I si opto per posicionar-me tan durament és perquè, aquest 1er de maig, en plena democràcia, visc en carn pròpia exactament el mateix que el meu avi en plena dictadura, va suportar fins a la seua mort: quedar-se sense faena perquè al patró li va donar la gana.
 
Sí, ho puc dir ben alt i ben clar: en ple segle XXI, encara s’acomiada als treballadors i treballadores per pertànyer a un partit,  per ser candidats d’una determinada opció política o per estar afiliats a un sindicat.
 
Amb el meu testimoni vull animar a seguir lluitant a tants homes i dones que com servidora, creuen fermament en la justícia i en els drets laborals.
 

Mentre existeixin patrons intolerants, sense ètica ni moral, caldran treballadors i treballadores disposats a defensar la llibertat de pensament i el dret a ser respectats, en un món en el que cada dia, es tendeix a globalitzar la insolidaritat i la desigualtat.

 

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.