publicat a las Provincias
[@more@]
Quan arriba el Nadal, els treballadors de fàbriques i xicotetes i mitjanes empreses reben en el millor dels casos un parell de pastilles de torró i una botella de sidra d’aquestes que estan d’oferta a qualsevol supermercat. Altres no tenen tanta sort, els seus contractes temporals caduquen el 24 de desembre i no es renoven fins al 7 de gener per a que l’empresari de torn s’estalvie dos setmanes de sou. I això, mentre els diputades i diputades reben un esplèndid regal que el rei mag, Julio de España, paga amb diners públics. Als darrers anys, han estat agraciats amb una televisió de plasma, una camera de vídeo digital, un PDA (que la majoria no saben emprar),…
La majoria de famílies de Castelló han de recórrer, fins i tot, a préstecs per gaudir d’unes vacances modestes. Si la hipoteca no els permet endeutar-se més, dos setmanes al poble dels iaios supleixen els viatges que queden ajornats d’any en any esperant les vaques grosses. Els legisladors no tenen aquest problema, amb els diners dels nostres impostos gaudeixen de viatges arreu del món. En aquesta legislatura Les Corts han enviat delegacions nombroses a Kénia, Atenes, Escòcia,…
Els llauradors i pescadors han de cotitzar 35 anys per tal d’accedir a la pensió completa. Moltes dones s’han passat tota la vida assumint les tasques que, en realitat, corresponen a l’Estat. Les nostres àvies i mares han fet d’escoleta infantil, de geriàtric, d’hospital, de menjador escolar,… altres han patit l’explotació miserable d’empresaris desalmats sense poder acreditar el seu treball quan ha arribat l’hora de la jubilació. I ara, cobren pensions de misèria q