L’aguilutxo

publicat avui per Mediterraneo 

Per fi el PP ha eixit de l’armari. Enhorabona! Enrere han quedat els anys d’angoixa. El suplici de fer-se passar per qui no eren. Camuflant la vertadera personalitat sota una mascara incòmoda per por al què diran. Des de la defunció de l’antiga Aliança, porten més de deu anys renegant de l’avi exiliat a Galícia, el mateix que va signar la sentència de mort de Salvador Puig Antic.

 

Però al final les costures cedeixen perquè és impossible mantenir amagada la vertadera natura. La gavina ja no vola sola sobre el cel blau. Els “aguilutxos” que adornaven secretament les parets tornen a ondejar amb llibertat. I Els Ynestrillas i hereus de Blas Piñar aparèixen a les fotos colze a colze amb Camps, Rajoy i Aznar.

[@more@]

La família torna a estar reunida. El viatge a la seua particular Ítaca, al centre, va durar vint-i-cinc anys, la tornada a l’extrema dreta ha estat fulgurant. La camisa blava, el “yugo” i les fletxes desfilen novament per Madrid camí de “La plaza de Oriente”.

 

Els vam veure també als carrers de Castelló darrere d’alguns dirigents del PP, proferint amenaces i insults, posant en dubte els fonaments bàsics de la justícia democràtica i, com a conseqüència, l’estat de dret.

 

L’estratègia de la crispació se’ls ha escapat de les mans. A poc que la direcció remou el fantasma de la ruptura de l’estat, els acòlits recorden vells missatges sobre la unitat, la grandesa i la llibertat de la propaganda franquista. Amb la intenció de tapar els escàndols de corrupció han obert una caixa de Pandora que difícilment podran tornar a tapar.

 

Amb l’objectiu de desviar l’atenció de la corrupció urbanística, la dreta ha encarregat als seus agitadors alçar una gran cortina de fum. Una pantalla mediàtica per amagar imputacions, sentències, comissions i especulacions.

 

Marina Albiol

Candidata d’Esquerra Unida a Les Corts Valencianes

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.