http://marinaalbiol.blogspot.com/Víctimes o culpables

Víctimes o culpables http://marinaalbiol.blogspot.com/

publicat avui per Levante de Castelló

Quan al 2003 la Unió Europea dissenyava el mapa ferroviari del continent per definir quines havien d’estar els eixos fonamentals, ningú al Consell ni a Castelló va advertit que el País Valencià quedava exclòs. De fet, ni el govern central en mans del PP ni la Comissària Europea d’Infraestructures del mateix patit, Loyola de Palacios, van obrir la boca. El resultat ha estat que la nostra comunitat, i la resta del mediterrani espanyol, no són per a Europa una inversió prioritària, retardant l’inici de la construcció de l’eix ferroviari fins al 2010.

Però dins l’espiral de victimisme del govern valencià, al que s’apunta Alberto Fabra, val tot, i la marginació del mapa de xarxes transeuropees s’ha convertit en un nou greuge per retraure a Zapatero. Així que l’alcalde de Castelló ha organitzat una pantomima, junt als seus col·legues (tots alcaldes de dretes), per fer veure que fan pressió a l’administració europea.

Feta la història, aturem-se a sentir el que realment diuen envoltat de tanta indignació. Els alcaldes “populars”, amb el president Camps con a estrella convidada, han acordat reivindicar al Govern Central i a la Comissió Europea un ramal d’alta velocitat per a passatgers i l’eix mediterrani dins la xarxa transeuropea de transport per ferrocarril. Tants anys anunciant l’arribada de l’AVE des de Madrid i ara resulta que la prioritat no era aquesta.

[@more@]

El primer que cal dir és que s’està confonent de manera premeditada l’opinió pública. Una cosa és el transport de mercaderies i un altra, ben diferent, és l’alta velocitat. L’AVE s’està engolint des de fa anys tots els recursos econòmics destinats al ferrocarril. L’alta velocitat està provocant l’abandó del tren convencional, la pràctica desaparició de xarxes secundàries, la reducció d’horaris i la desfeta dels rodalies. I ara la dreta vol que mentre el govern central soterra tots els recursos a un tren elitista, Europa financie un altre en direcció nord i sud.

Potenciar el transport de mercaderies és una mesura imprescindible pendent des de sempre, però més ara quan el petroli escala fins als núvols i els objectius de Kioto estan cada cop més lluny. Una alternativa que han anat deixant morir uns i altres per la pressió dels empresaris del transport per carreteres. El mateix passarà amb el de passatgers convencional, que s’en recordarem d’ell quan a les nostres vies només hi hagen avions de vol terrestre gens rendibles i que no empra ningú perquè són caríssims.

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.