NOTA D’ESQUERRA UNIDA ALCALÀ DE XIVERT I ALCOSSEBRE: OPINANT SOBRE URBANISME LOCAL

En aquests moments en que tant s’escriu per tot
arreu sobre l’urbanisme, especialment del que afecta al País Valencià, i com el
nostre municipi forma part d’ell i ens trobem quasi diàriament amb opinions de
si cal alçar o no, l’actual moratòria urbanística, des del col·lectiu local d’EU-l’Entesa
volem donar a conèixer a tota la població allò que en pensem i opinem sobre
l’urbanisme al nostre poble.

Per
a entendre millor la nostra postura cal tenir en compte la situació actual del
nostre municipi, especialment en tot allò que afecta als nuclis d’Alcossebre,
Capicorb i Les Fonts:

En
l’actualitat s’estan desenvolupant de manera simultània 17 PAI que donaran com
a resultat al voltant d’onze mil (11.000) nous habitatges als que cal afegir
els que s’edifiquen en sòl urbà (uns mil més) sumant uns 12.000 en total, que a
5 habitants per habitatge, són 60.000 nous habitants que cal afegir a la ja
abundant població que se suporta a l’estiu.

[@more@]

Tot açò es fa sense depuradora, tirant literalment
la porqueria a la mar i que acaba en gran proporció a les platges on ens
banyem, ficant en perill la salut de les persones i la sostenibilitat del
turisme, base de la nostra economia que depèn fonamentalment de la netedat de
les platges.

No
tenim vials estructurals que permeten un trànsit urbà confortable.

No
tenim connexions adequades amb l’exterior, doncs actualment sols es pot sortir
d’Alcossebre per la carretera comarcal i per uns camins de carros insuficients
per a l’actual població estiuenca i que s’empitjorarà amb la nova població del
que ja està aprovat, convertint-se en un parany mortal en cas de catàstrofe per
la dificultat d’evacuació que suposaria. Manca un Pla de Protecció Civil.

No
hi ha transport públic adequat , som una illa on no arriben trens ni autobusos
ni res.

Amb
l’actual ritme de creixement, al nostre entendre exagerat, els habitants dels
nuclis costaners són contínuament molestats, aturats, desviats, desplaçats,
etc. pels camions, grues i d’altra maquinaria adient a la construcció; ficats
en perill per materials, sèquies i camions molt grans que trafeguen per camins
estrets dels que s’han d’apartar els veïns si no volen córrer el risc
d’accident a cada corba. “Els camins per als veïns”, com diu un escrit per les
parets d’Alcossebre.

No
hi ha un programa de desenvolupament que diga què fer primer i què fer desprès
i que marque el ritme per a permetre compatibilitzar el creixement urbanístic,
el viure i el reconèixer l’entorn.

No
hi ha projecte de municipi que done coherència i visió de futur al que fem.

És
evident que s’està suportant un creixement urbanístic excessiu que baixa la
qualitat de vida als veïns, fica en perill la salut, les nostres vides i la
sostenibilitat de la nostra economia.

Davant
d’aquest panorama es pretén alçar la moratòria urbanística per a augmentar el
ritme de creixement, d’acord amb el que es deduix de les reunions sobre
urbanisme que es tenen a nivell de tots els regidors de l’Ajuntament, on la
majoria miren en aquesta direcció. Ara bé, podem entendre que el GIP, partit al
servei dels constructors i un sector del PP, per la seva sensibilitat amb el
capital i l’interès privat, recolzen aquesta postura, però és difícil
d’entendre que el PSOE i el Bloc, que en l’oposició signaven el contrari,
estiguen actualment recolzant aquesta postura.

Nosaltres
ens preguntem: augmentar el ritme de creixement amb aquestes carències i
generant tants problemes als veïns, PER QUÈ?, PER A QUÈ?, PER A QUI? Les seves
raons tindran els qui defensen aquesta postura, caldria que la explicaren
públicament com fem nosaltres amb la nostra postura.

Sentim
expressions com: per a que hi haja
treball
. Però si tots els treballadors, empreses de construcció i oficis al
voltant estan que no donen abast; treballa tota la nostra mà d’obra i molta
més. L’augmentar el ritme és esgotar el filó: avui massa, demà no gens.

La
sobre ocupació en construcció fa l’efecte de “crida” agafant els treballadors d’altres sectors. Si ho fem tot de
cop amb treballadors provinents d’altres sectors, demà, quan s’acabe, què
farem?, on reubicarem aquestos treballadors?, amb quins problemes ens trobarem?
Si fem un creixement moderat proporcionat a la nostra mà d’obra hi haurà
treball per a més temps, els veïns viuran millor i no farem mal a d’altres
sectors.

També
s’argumenta: per a millorar les finances
municipals
. Nosaltres entenem que aquestes es milloren amb una bona
administració: estalviant en coets, lloguers que no s’usen, arquitectes,
advocats, etc. extra-plantilla que dupliquen els serveis i augmenten les despeses,
gestionant directament i adequada els serveis públics, signant convenis ben
estudiats i austers, no amb convenis ruïnosos com els de Tetma i Facsa…

Augmentant
els ingressos cobrant adequadament els impostos i taxes, fent padrons fidels a
la realitat, vigilant les ocupacions de via pública i d’altres taxes. Vigilant
que es complisquen els períodes d’execució d’obra pública i penalitzant en cas
de sobrepassar-los.

En
resum, les finances se sanegen augmentant els ingressos corrents i reduint les despeses
corrents, i no, augmentant el ritme de construcció per a tenir ingressos
extraordinaris per taxes i venda d’aprofitaments (patrimoni públic) que suposa
pa per a avui i fam per a demà.

Per
a nosaltres la solució a l’urbanisme es resumeix en aquestes qüestions:

  1. Fixar el tipus de
    municipi que volem per al nostre poble, que per a nosaltres a de tendir a
    connectar adequadament els dos nuclis, el de l’interior, Alcalà i els
    costaners d’Alcossebre, Capicorb i Les Fonts.
  2. Fixar ordenances que diguen què s’ha de fer primer, què desprès i a
    quin ritme.
  3. Mantenir la moratòria fins que estiga construïda l’EDAR.
  4. Desenvolupant primer el sòl ja qualificat per al seu ús, evitant la
    dispersió urbana, l’agreujament comparatiu i l’especulació, amb ordenances
    que definisquen ponències de valor del sòl i costos d’urbanització justos.
    Aprovar els PAI que solucionen problemes greus de tipus estructural.
  5. Alçar la moratòria i admetre a tràmit progressivament i controlada la
    resta de PAI presentats ja o que es puguen presentar, d’acord amb les
    necessitats i directrius fixades per l’Ajuntament per a un creixement
    paulatinament sostenible.
  6. Revisar el PGOU per a reorientar l’urbanisme cap a les directrius
    acordades per l’Ajuntament eliminant els defectes i irregularitats
    detectades fins la data i altres que pogueren sorgir de l’estudi detallat
    del Pla.
  7. En tot moment serà l’Ajuntament qui fixe el creixement urbanístic, no
    mai els interessos dels promotors.

I tot açò paral·lel a que hi
haja:

v Un Pla de Protecció
Civil que permeta evacuar la població en cas de necessitat, amb les
infrastructures que això comporta.

v Vials estructurals,
zones verdes i serveis proporcionats a la capacitat de la població.

v Transport públic adequat
que ens comunique amb la comarca, la província i la resta del País.

v Consens entre veïns i
propietaris.

v Ordenances sobre
estètica, vegetació i caràcter propi del municipi.

Fixades aquestes bases i,
esperant que la resta de grups polítics i associacions estiguen en aquesta o
similar línia, sols queda seure’ns tos a debatre i aplegar a un acord comú per
a posar en pràctica les directrius acordades conjuntament i, posteriorment,
alçar la moratòria urbanística que, indubtablement és important per al
municipi, però sense oblidar l’agilització de posar en funcionament el Polígon
Industrial per a crear llocs de treball fixos per a tot l’any.

E.U.-l’Entesa

D’Alcalà de
Xivert-Alcossebre

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.